En aquest arxipèlag vivim permanentment en un equilibri molt trencadís. Els treballadors de la marineria fan vaga, i l'amenaça de l'escassesa comença a surar per damunt dels nostres caps. Els cambrers anuncien una vaga per Setmana Santa, i ja tremolam per les conseqüències nefastes que això pugui tenir en el futur de la «indústria» turística. Quan la vaga afecta l'arribada de passatgers i mercaderies per avió, aleshores ens foraden els tímpans les trompetes de l'Apocalipsi. Aquesta fragilitat i la por que se'n deriva són, també i en part, costos de la insularitat, no avaluables en termes econòmics, no reduïbles a xifres. És ben cert que una illa és un territori amb menys defenses que el continent, i el benester dels seus habitants és molt més vulnerable.
Per tenir, tot plegat, alguna relació amb aquesta tara tan nostra que és el dèficit de solidaritat? Tot por ser. Sigui com sigui, en moments de desacord entre sindicats i patronals, és ben possible que els treballadors se sentin poc acompanyats per la resta de la societat. No es vol dir aquí que per definició els sindicats acaparin sempre tota la raó, ni prop fer-s'hi. Però d'això a mirar-los amb mal ull cada vegada que un conflicte sorgeix a la superfície hi ha una bona caminada. Possiblement som molts els que hauríem de reconèixer que, com a a mínim en moments de tensió, no han estat la solidaritat, ni tan sols el coneixement i la imparcialitat, els factors que han determinat un judici poc favorable per als treballadors en vaga.
Amb tot això voldria dir que els sindicats, en aquest nostre petit país, sovint desperten més suspicàcies que no adhesions. Una de les explicacions possibles "una més, en tot cas" seria la seva legítima defensa dels llocs de treball, que sovint ens ha parescut icompatible amb la defensa de la terra. Ara, des del 12-N, sabem que aquesta percepció estava emmetzinada per molts de prejuicis: crec sincerament que l'adhesió dels sindicats a la convocatòria és la més valuosa de totes, entre altres raons perquè podria ser mal entesa per una part dels afiliats. I que hagin entès que la urbanització d'avui és atur per a demà és un argument decisiu per posar fre a l'orgia cobdiciosa de la construcció.
