No fa falta ser un especialista en dret constitucional per adonar-se que la Constitució té articles que preocupen molt els polítics, i altres que els preocupen poc o gens. En la segona categoria podríem situar-hi, per exemple, l'article 45 que diu que «tothom té dret a disposar d'un medi ambient adequat per al desenvolupament de la persona, i el deure de conservar-lo», i que els «poders públics vetlaran per la utilització racional de tots els recursos naturals...» O el 47 que ens diu que tots els espanyols tenim «dret a un habitatge digne i adequat», i que per poder aconseguir-los, els «poders públics (....) regularan la utilització de sòl d'acord amb l'interès general per tal d'impedir'ne l'especulació».
Una vegada vist l'idíl·lic panorama constitucional, anem a la realitat. El ministre Rato ha advertit que, o bé es treu al mercat més sòl urbanitzable, arreu d'Espanya, o els preus dels habitatges es dispararan a l'alça. L'Associació de Promotors i Constructors, fregant-se les mans, ja aventuren un increment a curt termini d'entre un 20% i un 30%. Cal suposar que en el cas de Mallorca, i de les Balears, per la pressió compradora de ciutadans continentals, els preus encara pujaran una mica més que a la resta d'Espanya.
Situem-nos, ara, a la vida política illenca. Dia 12 es manifestaren pels carrers de Palma més de vint mil persones reclamant que s'aturi la pressió urbanística. Pareix una petició d'allò més lògica i que si hem de fer cas als articles constitucionals citats, el Govern balear no tendria cap problema en fer una llei restrictiva del creixement urbanístic, que protegís el patrimoni natural i, de passada, introduís algun element corrector que impedís o reduís els efectes nocius de l'especulació. Seria una forma no només de prendre nota, sinó de recollir l'aspiració que aparentment es manifestava. Aparentment, perquè la qüestió de fons és saber si vertaderament tots els manifestants, i els que pensen com ells, són conscients del que significaria que el Govern, aquest o un altre, entràs tan a fons a regular el mercat. De veres estam parlant d'impedir o de dificultar que una persona o una empresa faci negoci amb l'especulació que sembla ser nociva per al conjunt de la societat? De veres estam parlant que s'impedeixin centenars de milers de noves places i, per tant, s'enviïn a l'atur milers i milers de treballadors? De veres estam parlant, en una paraula, de protegir el medi ambient, a costa d'impedir que moltíssims de milers de milions de pessetes que ara es mouen en el mercat deixin de ser-hi, amb el consegüent efecte de refredament de tota l'activitat econòmica que comportaria manco beneficis, manco producció, manco consum, manco treball?... De veres parlam d'això o només parlam d'una obra teatral anomenada Eleccions *99? Perquè de tot això es tractaria, si demanam un canvi de model i no només d'aturar mitja dotzena d'urbanitzacions. Per ventura sí que ho paga assumir aquests efectes negatius, però resulta difícil acceptar que bona part dels partits i sindicats presents a la manifestació vertaderament estiguessin parlant d'això.
