El debat obert entorn de la necessitat de replantejar-se el model urbanístic de les Balears ha culminat amb una gran mobilització ciutadana. L'èxit de la manifestació, convocada pel grup ecologista GOB, ens obliga a fer tota una sèrie de reflexions. En primer lloc, hem de deixar clar, a pesar dels intents del PP per boicotejar la manifestació, que el 12-N va ser un clam popular per exigir la defensa i la protecció del territori, però, sobretot, va ser un clam de rebuig cap a la política del govern del PP. I precisament, no voler assumir aquesta crítica social és el que ha dut el president del Govern Balear a fer tota una sèrie de declaracions encaminades a compensar els efectes negatius que la mobilització ha provocat en el si del seu partit, el PP i contra la seva persona.

Després de l'èxit de la manifestació, ara, el president Matas demana confiança en unes mesures proteccionistes, les Directrius d'Ordenació del Territori (DOT), que encara s'han d'aprovar. La primera condició que hauria de complir per guanyar-se aquesta confiança, que reclama, és derogar la llei de moratòria, recentment aprovada en el Parlament Balear, amb els únics vots del Partit Popular i que impedeix al Consell de Mallorca la desclassificació de 77 urbanitzables. Quina confiança podem donar al president Matas si l'única mesura real que ha pres el seu govern, en ple debat urbanístic, ha estat impedir al Consell de Mallorca que protegeixi el territori més amençat pels projectes urbanístics? Com podem creure el president Matas si només protegeix el territori amb la boca petita mentres impedeix protegir amb la llei?

Una segona condició, per guanyar-se la confiança, és que deixi de confondre l'opinió pública. D'una banda, els representants del Partit Popular insisteixen que la moratòria del Govern Balear és tres vegades més proteccionista que la del Consell de Mallorca, però d'altra banda, el president del PP balear, Joan Verger, ha qualificat de «massa radical» la mesura presa per la primera institució pública de Mallorca. Com quedam? El PP és partidari de protegir més que el Consell o d'evitar que el Consell protegeixi tant? És a dir, segons quan, el PP juga a ser el més proteccionista: s'omplen la boca de dir «4.300 hectàrees estan suspeses per la moratòria del Govern» a pesar que encara no han pogut dir on són aquestes hectàrees protegides, a quins municipis afecta? Però si canvia el destinatari del missatge, el PP fa servir el discurs de la por: «els partits d'esquerres ho volen aturar tot»; «aturaran la construcció», fins al punt de promoure manifestacions a pobles com Sóller i Campos, una contra les mesures proteccionistes de l'Ajuntament i l'altra a favor del creixement desmesurat. No és cert que amb la protecció del territori les empreses de construcció quedaran sense feina. De feina n'hi ha a voler i des de les institucions s'haurà de reorientar l'activitat constructora cap a la restauració i la rehabilitació i cap a les infraestructures, tant pel que fa al manteniment com a les de nova creació. El discurs de la por també és enganyós. Per què el PP no explica mai què passarà quan ja no quedi res per urbanitzar, quan la nostra oferta turística ja no tengui cap atractiu, quan haguem esgotat tots els recursos naturals, quan ja ho haurem venut tot, quan ja ho haurem perdut tot...? Aleshores, ja no tendrem res per aconseguir res...

I una tercera condició que hauria de complir el president Matas per recuperar la confiança és renunciar a les mentides per intentar desqualificar els adversaris polítics. No es pot acusar el batle de Santa Maria, el nacionalista Mateu Morro, de fer créixer el seu municipi, quan aquest poble no tramita cap projecte d'urbanització, no té cap camp de golf i únicament disposa d'un total de 21 places turístiques, amb un creixement de la població moderat. Tampoc no es pot acusar el PSM «d'urbanitzar Son Bunyola» quan tot el terme de Banyalbufar està protegit, íntegrament, i només s'hi tramita la possibilitat de reconvertir el nucli da cases de Son Bunyola en un hotel de 180 places. Això, evidentment, no és urbanitzar Son Bunyola.

Amb aquests antecedents, és impossible donar un vot de confiança al president Matas i al Partit Popular. Un partit més preocupat per defensar els interessos dels grans promotors urbanístics que per la defensa del territori. L'única manera de satisfer l'esperit de la manifestació del 12-N és propicient un gran canvi polític a les pròximes eleccions municipals i autonòmiques del 13 de juny del 99. Un canvi que doni pas a forces polítiques que creuen en la defensa i la protecció del territori.