El debat obert entorn de la necessitat de replantejar-se el
model urbanístic de les Balears ha culminat amb una gran
mobilització ciutadana. L'èxit de la manifestació, convocada pel
grup ecologista GOB, ens obliga a fer tota una sèrie de reflexions.
En primer lloc, hem de deixar clar, a pesar dels intents del PP per
boicotejar la manifestació, que el 12-N va ser un clam popular per
exigir la defensa i la protecció del territori, però, sobretot, va
ser un clam de rebuig cap a la política del govern del PP. I
precisament, no voler assumir aquesta crítica social és el que ha
dut el president del Govern Balear a fer tota una sèrie de
declaracions encaminades a compensar els efectes negatius que la
mobilització ha provocat en el si del seu partit, el PP i contra la
seva persona.
Després de l'èxit de la manifestació, ara, el president Matas
demana confiança en unes mesures proteccionistes, les Directrius
d'Ordenació del Territori (DOT), que encara s'han d'aprovar. La
primera condició que hauria de complir per guanyar-se aquesta
confiança, que reclama, és derogar la llei de moratòria, recentment
aprovada en el Parlament Balear, amb els únics vots del Partit
Popular i que impedeix al Consell de Mallorca la desclassificació
de 77 urbanitzables. Quina confiança podem donar al president Matas
si l'única mesura real que ha pres el seu govern, en ple debat
urbanístic, ha estat impedir al Consell de Mallorca que protegeixi
el territori més amençat pels projectes urbanístics? Com podem
creure el president Matas si només protegeix el territori amb la
boca petita mentres impedeix protegir amb la llei?
Una segona condició, per guanyar-se la confiança, és que deixi
de confondre l'opinió pública. D'una banda, els representants del
Partit Popular insisteixen que la moratòria del Govern Balear és
tres vegades més proteccionista que la del Consell de Mallorca,
però d'altra banda, el president del PP balear, Joan Verger, ha
qualificat de «massa radical» la mesura presa per la primera
institució pública de Mallorca. Com quedam? El PP és partidari de
protegir més que el Consell o d'evitar que el Consell protegeixi
tant? És a dir, segons quan, el PP juga a ser el més
proteccionista: s'omplen la boca de dir «4.300 hectàrees estan
suspeses per la moratòria del Govern» a pesar que encara no han
pogut dir on són aquestes hectàrees protegides, a quins municipis
afecta? Però si canvia el destinatari del missatge, el PP fa servir
el discurs de la por: «els partits d'esquerres ho volen aturar
tot»; «aturaran la construcció», fins al punt de promoure
manifestacions a pobles com Sóller i Campos, una contra les mesures
proteccionistes de l'Ajuntament i l'altra a favor del creixement
desmesurat. No és cert que amb la protecció del territori les
empreses de construcció quedaran sense feina. De feina n'hi ha a
voler i des de les institucions s'haurà de reorientar l'activitat
constructora cap a la restauració i la rehabilitació i cap a les
infraestructures, tant pel que fa al manteniment com a les de nova
creació. El discurs de la por també és enganyós. Per què el PP no
explica mai què passarà quan ja no quedi res per urbanitzar, quan
la nostra oferta turística ja no tengui cap atractiu, quan haguem
esgotat tots els recursos naturals, quan ja ho haurem venut tot,
quan ja ho haurem perdut tot...? Aleshores, ja no tendrem res per
aconseguir res...
I una tercera condició que hauria de complir el president Matas
per recuperar la confiança és renunciar a les mentides per intentar
desqualificar els adversaris polítics. No es pot acusar el batle de
Santa Maria, el nacionalista Mateu Morro, de fer créixer el seu
municipi, quan aquest poble no tramita cap projecte d'urbanització,
no té cap camp de golf i únicament disposa d'un total de 21 places
turístiques, amb un creixement de la població moderat. Tampoc no es
pot acusar el PSM «d'urbanitzar Son Bunyola» quan tot el terme de
Banyalbufar està protegit, íntegrament, i només s'hi tramita la
possibilitat de reconvertir el nucli da cases de Son Bunyola en un
hotel de 180 places. Això, evidentment, no és urbanitzar Son
Bunyola.
Amb aquests antecedents, és impossible donar un vot de confiança
al president Matas i al Partit Popular. Un partit més preocupat per
defensar els interessos dels grans promotors urbanístics que per la
defensa del territori. L'única manera de satisfer l'esperit de la
manifestació del 12-N és propicient un gran canvi polític a les
pròximes eleccions municipals i autonòmiques del 13 de juny del 99.
Un canvi que doni pas a forces polítiques que creuen en la defensa
i la protecció del territori.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.