Des que Jaume Matas va ser investit president, la seva ocupació bàsica i la seva preocupació fonamental ha estat la d'intentar allunyar-se tant com fos possible de la imatge de Cañellas. Matas, aprenent de les desgràcies de Cristòfol Soler, jugà fort i guanyà la partida. Aconseguí l'amistat d'un dels barons amb carrera més ascendent dins el PP nacional, Eduardo Zaplana, el president de la Comunitat Valenciana, amb el qual, gràcies al vincle familiar de les esposes respectives, establí unes estretes relacions primer personals i després polítiques. Zaplana, home ben considerat a l'entorn aznarista, ha facilitat el feeling de Matas amb la direcció del partit a Madrid, sobretot perquè a la capital, qualsevol cosa que no fos Cañellas i que permetés una imatge de normalitat, ja anava bé.
Una vegada aconseguida la tranquil·litat que dóna el saber que qui mana de veres et dóna suport, Matas es pogué dedicar a crear-se una imatge de president. Ja s'ha parlat i escrit molt sobre la política d'imatge de Matas: que si fotos pertot arreu amb tothom que se li posi a tir de flaix, que si rialleta profident des del matí fins al vespre... Tot, absolutament tot el que es dissenya en el Consolat de Mar està supeditat a aquest objectiu estratègic: obtenir una imatge presidencial amb la qual poder aspirar a guanyar les eleccions. I quina és aquesta imatge? Bàsicament, la de ser un polític amb credibilitat i que, per tant, inspira confiança a la societat. Com? Aconseguint que la percepció popular el tengui com un polític de centre, allunyat per igual dels excessos radicals com del conservadorisme immobilista que representava Cañellas.
Durant més de dos anys aquesta estratègia ha funcionat bastant bé. Matas s'estava fent una imatge de polític diferent a Cañellas. Quan llançà la sorprenent idea d'un gran pacte urbanístic pareixia que, efectivament, el president de centre, moderat i dialogant, era una realitat. Però de sobte l'estratègia, tots els esforços, tots els centenars de milions i milions de pessetes destinats a obtenir una imatge centrista s'esvaïren. El GOB, dijous passat, lliurà el certificat de defunció d'aquesta estratègia. Matas, en haver-se de plegar als interesos del poderós lobby del PP que està en contra de tota moderació del creixament, va convertir-se en un radical als ulls de dotzenes de milers de mallorquins. Per molta campanya que continuïn fent, la imatge de Matas ja no serà mai diferent a la de Cañellas. De fet, l'urbanisme ha unit les dues imatges, fusionant-les en una sola. Matas ja és Cañellas.
