M'he arribat a convèncer que ho som, el producte d'un error. Què voleu que us digui? Tal vegada som, des de la meva concepció, el fruit d'una successió d'errors. Heu de pensar i creure que devers l'any 60 el mecanisme de contraconcepció s'activava manualment i, en una nit freda de març, la manca de precisió era més que justificable. Tanmateix, només en va ser el preludi. Els fats familiars, les càbales de l'avior i les infalibles mans de madò Maciana, la comare, pronosticaren que jo havia de ser una nina. Tanta sort de l'error! Us imaginau, baldragues i tan malenxerxat com vaig sempre, quina xacra per a la condició femenina!
També per error, en la meva infància, vaig navegar entre dos sistemes educatius "cursava batxillerat elemental antic però m'examinava d'EGB" i dec, sens dubte, a una mala ensopegada, haver tengut un passat de madridista. Per una badada de l'administració em vaig lliurar de fer la mili i per una mala concordança dels poders fàctics vaig ser enviat a Barcelona a treballar a un banc, cosa que em possibilità d'acabar-hi la llicenciatura "cosa impensable, atesa la condició humil de la meva família" en filologia catalana.
La Providència s'errà en fer-me mereixedor d'una existència en una nació sense estat ja que m'ha permès revoltar-me contra els seus designis de mantenir-nos-hi. Segurament, en estimar m'he errat i he estimat errant... Per defugir de falsos, ergo equivocats, sil·logismes sentimentaloides i tornant a experiències més empíriques, us he de confessar que he cobrat, per error, un càrrec que no exercia i, en un interludi, per una pífia burocràtica, vaig ser funcionari d'una administració etèria car ja no era del Ministeri d'Educació però legalment encara no estava transferit a la Comunitat Autònoma. Potser també sia un error militar en un partit nacionalista pragmàtic en comptes de circumval·lar en una òrbita sideral immaculada i químicament pura o d'amagar el cap sota l'ala d'una majoria silenciosa i constructora (O és també un error i toca dir-se constructiva?). Potser també per un distracció venial he guanyat algun premi, menor, literari i, en conseqüència, se m'atribueix equivocadament el rètol d'escriptor. Alguna vegada, i en un deliri de confusions, he descobert malgirbats exercicis de prevaricació que qualque regidoret del meu poble practica amb turpitud d'escolar.
Si us he de ser sincer, aquesta concatenació d'errors m'ha fet feliç. Posats a contar intimitats, potser esborraria de la meva biografia, per raons estrictament estètiques, la devoció que vaig sentir per en Pirri, n'Amancio i companyia i també m'ha esgarrinxat la butxaca haver de tornar més de cinquanta mil duros del càrrec que per defecte em pagaren. De la resta, tot i que no estic massa convençut que aquest optimisme no sigui fruit d'un error, no hi tinc res a dir. És clar que tot és millorable. Però posat a persistir en l'error, us confés que no em faria res, ni que fos per un lapsus botoner de diputats i senadors, de viure en una Comunitat Històrica i, fins i tot, posats a ser condescendents amb el malfat, de ser un ciutadà lliure d'una nació independent.
Bé, lector, ja em dispensaràs si haver-te enredat en la lectura d'aquesta columna ha estat un imperdonable error.
