La plaça Major plena de gent marcà anit un abans i un després de
quaranta anys d'expansió incontrolada del ciment a Mallorca.
Aquesta illa no pot entrar en el segle XXI amb el descontrol, la
voracitat i la miopia que han marcat les darreres generacions. Però
el més trist és que després de quinze anys d'autonomia continuen
sobre la taula els mateixos problemes d'ordenació territorial que
havien de resoldre els primers diputats autonòmics del 1983. I això
és una vergonya i un fracàs col·lectiu.
Així, els carrers de Palma traspuaven un únic sentiment: prou de
perdre el temps. Tres lustres d'autogovern han servit per construir
urbanitzacions a balquena i quasi dins la mar. I això ja no és
curtor de mires, això és un acte de flagrant traïció cap a les
generacions futures, cap als propis gens.
El Consolat de Mar ha de prendre molt bona nota del que passà
anit. I bona nota en política vol dir donar resposta ràpida a la
demanda dels ciutadans. No basta que la Delegació del Govern,
controlada per una militant activa del PP, jugui a retallar el
nombre de participants, afirmant que només n'hi anaren dotze mil
quan eren el doble al llarg dels carrers de Palma. No basta tampoc
que el president Matas afirmi que prendrà bona nota de l'actitud de
tants ciutadans. El primer que ha de fer el Govern és facilitar la
llista d'urbanitzables afectats per la seva moratòria. I el segon,
i ja de manera urgent, posar ordre en els municipis del Con Sud de
Mallorca governats pel sector més dur del PP. Matas té ara la gran
oportunitat de demostrar la seva sensibilitat envers el territori.
Un parell de gestos serien suficients, per ara. Per un costat,
pegar una bona estirada d'orelles a alguns dels seus batles, que
encara es pensen que viuen en els temps del Caudillo. Projectes com
el de sa Talaiola de Santanyí són un claríssim exemple del que mai
no ha de consentir un partit centrista i modern. Per un altre
costat, la declaració, ja i sense manies, des Trenc-Salobrar com a
parc natural seria una altra manera de demostrar que el Govern
balear no juga amb les cartes marcades. A més, la fermesa amb
aquestes decisions permetria a Matas poder presentar-se en el
Parlament amb la cara ben alta a l'hora de debatre les Directrius
d'Ordenació del Territori. I si el prescrit Cañellas no ho vol i
arma cridòries pels despatxos, el president ha de tenir el coratge
primer d'enviar-lo a fer punyetes, i si això no basta, que apel·li
a la ciutadania, que és el primer que ha de fer tot president
elegit per un Parlament democràtic en els moments difícils.
Però si Matas no pren bona nota del que passà ahir vespre, i no
encapçala cap mesura seriosa en defensa de la terra abans de la
presentació de les Directrius del Territori, s'arrisca a convertir
aquest debat en una autèntica cridòria sense resultats pràctics
per, acte seguit, haver-se d'enfrontar amb les urnes. En aquest
cas, el PP haurà d'anar a la confrontació no ja en situació de
desavantatge, sinó abocat a una autèntica situació límit.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.