La plaça Major plena de gent marcà anit un abans i un després de quaranta anys d'expansió incontrolada del ciment a Mallorca. Aquesta illa no pot entrar en el segle XXI amb el descontrol, la voracitat i la miopia que han marcat les darreres generacions. Però el més trist és que després de quinze anys d'autonomia continuen sobre la taula els mateixos problemes d'ordenació territorial que havien de resoldre els primers diputats autonòmics del 1983. I això és una vergonya i un fracàs col·lectiu.
Així, els carrers de Palma traspuaven un únic sentiment: prou de perdre el temps. Tres lustres d'autogovern han servit per construir urbanitzacions a balquena i quasi dins la mar. I això ja no és curtor de mires, això és un acte de flagrant traïció cap a les generacions futures, cap als propis gens.
El Consolat de Mar ha de prendre molt bona nota del que passà anit. I bona nota en política vol dir donar resposta ràpida a la demanda dels ciutadans. No basta que la Delegació del Govern, controlada per una militant activa del PP, jugui a retallar el nombre de participants, afirmant que només n'hi anaren dotze mil quan eren el doble al llarg dels carrers de Palma. No basta tampoc que el president Matas afirmi que prendrà bona nota de l'actitud de tants ciutadans. El primer que ha de fer el Govern és facilitar la llista d'urbanitzables afectats per la seva moratòria. I el segon, i ja de manera urgent, posar ordre en els municipis del Con Sud de Mallorca governats pel sector més dur del PP. Matas té ara la gran oportunitat de demostrar la seva sensibilitat envers el territori. Un parell de gestos serien suficients, per ara. Per un costat, pegar una bona estirada d'orelles a alguns dels seus batles, que encara es pensen que viuen en els temps del Caudillo. Projectes com el de sa Talaiola de Santanyí són un claríssim exemple del que mai no ha de consentir un partit centrista i modern. Per un altre costat, la declaració, ja i sense manies, des Trenc-Salobrar com a parc natural seria una altra manera de demostrar que el Govern balear no juga amb les cartes marcades. A més, la fermesa amb aquestes decisions permetria a Matas poder presentar-se en el Parlament amb la cara ben alta a l'hora de debatre les Directrius d'Ordenació del Territori. I si el prescrit Cañellas no ho vol i arma cridòries pels despatxos, el president ha de tenir el coratge primer d'enviar-lo a fer punyetes, i si això no basta, que apel·li a la ciutadania, que és el primer que ha de fer tot president elegit per un Parlament democràtic en els moments difícils.
Però si Matas no pren bona nota del que passà ahir vespre, i no encapçala cap mesura seriosa en defensa de la terra abans de la presentació de les Directrius del Territori, s'arrisca a convertir aquest debat en una autèntica cridòria sense resultats pràctics per, acte seguit, haver-se d'enfrontar amb les urnes. En aquest cas, el PP haurà d'anar a la confrontació no ja en situació de desavantatge, sinó abocat a una autèntica situació límit.
