Com a conseqüència d'un programa televisiu vaig tenir la impressió d'estar guanyant terreny un discurs, dels autoidentificats com a no nacionalistes, que vendria a constatar que la possible pujada dels partits mallorquinistes i menorquinistes vendria motivada per una estratègia equivocada dels partits espanyols. En concret, s'afirma que l'època Cañellas i l'enfrontament continuat a Madrid per una discriminació financera seria l'origen de tot plegat, ja que una vegada arribat el PP al govern central i retallat dràsticament el publicitari Règim Econòmic Especial, i observat com són canaris, catalans i bascs els que treuen millors profits a causa de la seva representació pròpia sense sucursalisme, tot duria els nostres conciutadans a la conclusió que el camí és votar partits d'aquí. Doncs bé, aquesta visió em sembla parcialment encertada, és evident que el canvi de color polític a Madrid ha posat a la llum totes les contradiccions i demagògies del principal partit de les Illes Balears. El règim especial és un autèntic fracàs retallat pels coreligionaris del congrés, la reforma de l'estatut un aigualiment bastit en la manca de força de la política balear i el dèficit de la balança fiscal una incomoditat de la qual s'estimen més no parlar-ne. Tanmateix, he dit que era un discurs parcialment encertat, perquè parteix de la base que tot és culpa d'una estratègia equivocada dels conservadors i dels socialistes, i això ja em sembla bastant més discutible. Perquè el discurs no és pura invenció per tocar el punt de flotació dels adversaris, al contrari, aquest discurs parteix d'un fet real, d'una constatació fàctica: els balears pagam molt més del que rebem. El dèficit entre allò que pagam, i allò que retorna en inversió i serveis públics és espoliatori, no es pot mantenir seriosament que aquesta diferència sigui quota de solidaritat i contribució a les despeses comunes de l'estat. Aquestes despeses no són tan elevades, i la solidaritat no pot ser confiscatòria. El PP l'únic que feia era explicar la realitat de les coses, el que passa és que així com abans aquest missatge li recomportava beneficis electorals, ara ho fa quedar retratat, ara bé, el fons és el mateix, la descapitalització econòmica de les Balears. El discurs no és gens artifical. Tot i això, és indubtable que hi ha persones que pensen que no n'hi ha per tant, que si nosaltres som un país ric és de justícia que contribuïm amb les zones amb més problemes. El que succeeix, és que se pot acceptar aquest plantejament que no és altra cosa que el ja esmentat principi de solidaritat. D'acord en pagam 100, les despeses comunes de l'estat són 10 i com a solidaritat en pagarem 15, per tant, un 25% del nostre esforç fiscal se'n va per no tornar. Això són xifres raonables, no ho són, en canvi, que de cada 100 pessetes només en tornin 25, això per molt de greu que a alguns els hi sàpiga no se pot mantenir, és un drenatge continu que ens condueix irremisiblement a perdre competitivitat. No és un problema de solidariat, és un problema de justícia. És just que hipotequem els nostres recursos d'aigua dolça via extracció dels aqüífers perquè no tenim doblers per fer la canalització de l'aigua de la costera? Quina classe és aquesta de solidaritat que té com a efecte una baixada de la nostra qualitat turística i, per tant, a mig termini una davallada de la recaptació de tributs? A més a més, el nacionalisme a Balears no és només una descompensació econòmica, és molt més que això, és la defensa d'una identitat nacional, és un projecte de modernització respectuós amb la terra, és l'aixecament de les aspiracions col·lectives molt més enllà de l'almoina de l'aparell central. No és una qüestió de ser una colla de maximalistes, crítica d'alguns, podem reconèixer que és possible que estiguem errats, ara ens hauran de demostrar que no pagam més del que rebem, mentrestant, el nostre no és podrà qualificar com un discurs artifical, sinó palpable, i malauradament ben present en el dia a dia.