A punt com ens trobam d'iniciar el tercer mil·lenni de l'era
cristiana, una vertadera munió d'amenaces pengen com espases de
Damocles damunt els nostres caps occidentalíssims, mentre
nosaltres, com sempre, ens esforçam obstinadament, insensatament, a
ignorar-les. No es tracta, certament, de les invasions
extraterrestres pronosticades per la ciència-ficció més festiva (ha
quedat demostrat que, siguin com siguin els alienígenes, mai no
seran més indesitjables que nosaltres mateixos), ni tampoc del Gran
Germà que profetitzava, sinistre i atronador, George Orwell (aquest
ja el tenim a sobre de fa unes quantes dècades, i ens hi hem
avesat). Tampoc ja no val cridar l'atenció sobre grans temes com
les grans catàstrofes ecològiques que s'aproximen, les revolucions
demogràfiques i migratòries que s'endevinen des de l'anomenat
Tercer Món o la renovada puixança, arreu d'Europa, dels moviments
feixistes: no perquè no valgui la pena deturar-s'hi, òbviament,
sinó perquè els hàbits vitals "i sobretot intel·lectuals" que han
acabat per imposar-se en aquesta societat nostra, que sembla
trobar-se la mar de bé existint al nivell més bàsic de la
casuística estimul-resposta, converteixen de seguida les qüestions
greus, plantejades a un termini no immediat, en pura especulació
teològica, improductiva i per tant inexistent.
Les amenaces que ens encerclen són, doncs, més petites, i també
més urgents i palpables. En realitat, es tracta de preguntes.
Preguntes sense resposta aparent. Començant, sense anar més lluny,
per la data d'inici d'aquest nou mil·lenni: algú que no sigui
Rafael Sánchez Ferlosio, que fa unes setmanes publicava un
apassionant article sobre el tema, sap dir si aquesta recau en l'1
de gener del 2000 o bé del 2001? És un interrogant més important
del que sembla, equiparable al del nom de la nostra capital, que
encara no sabem si és Palma o qualsevol altre (i és que les coses,
si no són ben datades i nominades des del començament, després
tendeixen a desaparèixer). I l'euro? Algú a aquestes alçades sap
dir res sobre l'euro que vagi més enllà de la xifra entre parèntesi
que apareix en els extractes de saldo de la Caixa? I el cèlebre
Efecte 2000 dels ordinadors? Qui sap explicar-ne alguna cosa que no
soni com un guió de pel·lícula dolenta i donar instruccions per
pervenir-lo, si és que això és realment necessari? I Europa? Que
aixequi un dit qui tengui una idea clara i completa sobre què és i
cap on va el procés de construcció de la Unió Europea, ja que, pel
que es veu, tant ha d'afectar-nos.
Queda encara una pregunta que m'inquieta particularment: i
Mallorca? No fa gaire li vaig sentir a Baltasar Porcel una
afirmació que em va semblar tan terrible com verídica. Era aquesta:
els mallorquins mai no han sabut donar a la seva terra un mínim
d'entitat política, i en conseqüència, Mallorca, al llarg de tota
la seva història, no ha passat en cap moment de ser una província.
D'aquí a poc més de mig any, els mallorquins aniran una vegada més
a votar. Reflectiran les urnes el desig, a les envistes del nou
mil·lenni, d'aprofitar l'ocasió per demanar una mica més de
realitat i de consistència per a questes illes mitjançant un canvi
polític? O, al contrari, haurem d'encetar mil anys més de fer
d'aquesta terra una província governada per provincians? No crec
que tampoc hi hagi ningú en condicions de respondre-ho, això. Si
més no, de moment, és clar. Però mentrestant, una sola cosa sembla
clara: a Mallorca, a les Balears, el tercer mil·lenni comença el
maig de 1999.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.