Ara mateix ho veim: a Euskadi, la tasca de formar govern topa amb el llenguatge, els gestos i el to de la campanya electoral "fins i tot més que no amb allò que hi pugui haver d'ideologies residuals en cada formació política. Estàvem acostumats que durant les campanyes es podien dir uns als altres el nom de porc i que el dia després de les eleccions tot era mel i sucre: per ventura això caracteritza el sistema. Però ara els polítics al País Basc han hagut de demanar temps perquè les ferides cicatritzin. Qui sap si tot plegat és una operació cosmètica destinada a no posar-se en evidència davant dels electors. Efectivament, s'havien dit paraules massa altes com perquè ara facin com si no sabessin què ha passat. El futur serà el que serà, però ara mateix tenim un bon exemple de com les polítiques preelectorals i les campanyes electorals "els gestos, el llenguatge, el to" de vegades no se les endú el primer embat. Mirau "recordau" la foto en la qual apareixien la presidenta Maria Antònia Munar, el senyor Antich i el senyor Sampol, tots ells honorables, amb el dirigent del GOB, senyor Miquel Àngel March. Tots sabem de què parlaven. I tots sabem què representa cadascú. Per ventura només els uneix el sentiment de la necessitat de fer un front comú contra l'estratègia territorial del Govern. Ja que parlàvem d'ideologies residuals, aquí tots poden presumir de no moure's per ideologia "en sentit estricte, químicament avaluable", sinó per sentit comú i per amor. Són dos mòbils que no sempre s'agombolen plegats, però és indubtable que com més va més creix la sensació que el país s'ha de mobilitzar si no es vol transformar de manera que el padrí ja no pugui ni recordar on hi havia el pinar. Institucionalment, es convida a una manifestació, una gran manifestació per amor a la terra, perquè és de sentit comú que no podem continuar reeditant errors que ja han compromès massa el futur. I el Partit Popular, el govern del senyor Matas? Naturalment, no hem de dubtar que estimen Mallorca. D'una altra manera. Per uns altres camins. La ferida ja és profunda Déu n'hi do, i ja s'ha infectat. Un altre bull, i serem a les eleccions. Tot això que ara passa condiciona decisivament el futur govern... si la dreta no treu majoria. L'endemà de les eleccions "la batalla de la terra, com diu Joan Riera" Munar i Matas no es podran passejar de bracet pel parc de les Estacions.