Aquests dies visita Mallorca una representació de les escoles bressoles, que són les escoles en llengua catalana de la Catalunya del Nord, per fer-nos-les conèixer i per demanar ajut econòmic a les nostres institucions.

Seria una llàstima que, almanco el Consell de Mallorca i els ajuntaments on els partits mallorquins hi tenguin responsabilitats de govern, no ajudassin així com puguin els nostres compatriotes d'allà deçà els Pirineus.

La primera cosa que ha de tenir clara, molt clara, qualsevol moviment de reconstrucció nacional, és l'espai territorial i humà a considerar com a essencialment propi.

Pensar que els mallorquinistes no tenim dret a ficar el nas dins territoris que administrativament no són balears, és una bajanada que no té empena. És caure dins la trampa moral de girar-nos l'esquena amb els compatriotes d'altres regions, com cerca que facem el règim de «les autonomies». El pujolisme, no cal dir-ho, en aquest aspecte es comporta com un criat més ben ensenyat impossible del dit règim. Mallorca, Perpinyà i València cauen tan enfora al pujolisme con Cadis o Tenerife. Ben poc li cou veure com els valencianistes són massa pocs i, tots sols, no poden fer res. Maldament sigui la minoria valencianista la que els demani ajut. No en volen saber res. La il·lusió la tenen tota posada a Madrid. Les ganes de fer els comptes i fins i tot la comandera rabiosa que tenen a Madrid els du fuits.

Procurem de totes passades no seguir per res del món aquest mal exemple i facem just el contrari. Facem allò que fa qualsevol moviment de reconstrucció nacional, que és simplement considerar assumpte propi qualsevol cosa que suceesqui a qualsevol punt de l'àmbit nacional propi. Els compatriotes de la Catalunya Nord, tots sols davant París, no poden fer res contra la francificació que els ofega. Ara bé, amb la solidaritat de persones i institucions de Mallorca, València i Barcelona, ben segur que poden continuar resistint.