Divendres passat s'inaugurava a Barcelona l'Espai Mallorca. L'endemà el Govern balear enviava cap a la capital catalana una delegació de l'espectacle de cavallers. Cada una de les iniciatives posa de manifest la manera d'entendre la política cultural que tenen les dues institucions.
El Consell, assumint les tesis de Damià Pons al front de la Comissió de Cultura, aposta per una política cultural basada en el model de, entre altres aspectes, crear estructures estables (Espai Mallorca i altres) per a la cultura pròpia amb l'esperança que siguin l'empenta que espavili els agents culturals perquè puguin sobreviure en el mercat oferint productes cada cop de més qualitat: ser competitius, en una paraula. En canvi, des del Govern s'opta per l'altra manera d'entendre la gestió en política cultural: subvenció directa a les persones, grups o iniciatives sense importar ni la qualitat, ni si són o no expressions de cultura pròpia, ni cercant cap tipus de competitivitat en el mercat, ni responent a cap model de política cultural global, que no existeix.
Són dues opcions ideologicoculturals radicalment diferents. Damià Pons ha instaurat per primera vegada a les Balears un sistema que beu ideològicament del convenciment que la cultura pròpia és viva i, per tant, se l'ha d'ajudar a ser competitiva davant qui sigui i on sigui. En canvi, allò que ofereix el Govern balear (i, en general, totes les institucions governades pels conservadors) respon a la concepció de la cultura pròpia com a espectacle de museu o d'interès molt limitat. Així, converteix expressions de cultura popular en espectacles folklòrics en la millor tradició dels bailes regionales. Pagant dos cèntims a un grapat d'indis de la reserva perquè facin la dansa de la pluja en una recepció a il·lustres visitants, o subvencionant qualsevol iniciativa sempre de forma aïllada, ja consideren que han complit amb el seu deure. D'aquesta manera, la cultura pròpia es va momificant, convertint-se progressivament en més museística i d'interès minvant, per a sectors cada vegada més reduïts. Una mena de curiositat antropològica, per entendre'ns. I per no ser acusats de dirigistes o sectaris (pecats del quals acusen Damià Pons) també ajuden la cultura en castellà, forana o feta aquí, que es considera La Cultura, a la qual dediquen moltíssims més recursos que a les mostres indígenes.
Aquests cap de setmana a Barcelona s'han posat en pràctica les dues opcions. L'Espai Mallorca pot servir per ampliar mercat, mentre que l'espectacle dels cavallers és simple imatge i una vegada fet, no pot servir per res més. Aquesta creença en la potencialitat de la cultura pròpia és la diferència ideològica entre la política cultural del PP i la del Consell. Això és la constatació d'un fet. Després que cadascú triï el que més li convengui.
