L'Església contraataca amb el seu terrorisme psicològic, i el bisbe de Mallorca, com era de suposar, s'hi adhereix. El bisbe ha proclamat en un article a aquest diari la discriminació de les dones, o com a mínim així ho he interpretat jo. Es declara completament contrari a l'avortament, encara que la mare estigui en perill de mort, atenent-se al manament de «no mataràs». El bisbe aplica el manament al fetus, però no a la dona: significa això que per a ell les dones no són persones? Tot és discutible però no analitzarem ara aquesta teoria. Em deman una cosa: si fossin els homes els que s'embarassassin "fet que seria una putada", pensaria igual l'Església? Què en diu d'això, Sr. Teodor Úbeda?

El manament és «no mataràs», així de sec. I l'Església es munta una interpretació que sembla «no mataràs..., però deixaràs morir les dones embarassades». Segons el bisbe, si una dona o una nina és violada ha de tenir el fill del violador, i, a més, si el fill ha de sofrir deficiències psíquiques o físiques també ha de néixer. Crist, quant de sadisme que tenen els teus seguidors! Diu, el senyor Teodor Úbeda: «La nostra societat necessita (...) enfortir el sentit del respecte a la vida i a la dignitat dels altres en qualsevol circumstància», però aquest respecte i aquesta dignitat, així com els entén ell, es converteixen en un insult cap a les dones i cap a la resta de la gent. Davant el posicionament de l'Església espanyola i catalana sobre la llei de l'avortament, propòs: 1) que els eclesiàstics tenguin collonets i deixin de medicar-se i d'operar-se i que sotmetin la seva esperança de vida a la voluntat del Senyor "i que per tant s'apliquin a ells mateixos la condemna que demanen per a la dona embarassada en perill de mort"; 2) que es munti una plataforma d'activistes que violin totes les monges que sigui possible "això depèn dels recursos humans de la plataforma" usant diverses tècniques de sado, hot sex, porno o com es digui, i que no s'aturin fins deixar-les totes en estat. Pot parèixer una idea radical, però crec que deu ser l'única manera per aconseguir que les monges s'emprenyin i neixi així un mínim moviment feminista dins el cor de l'Església.

Estam en el segle en què es pega l'estocada definitiva a l'Església "no a la fe: a l'Església", perquè amb la culturalització la gent s'ha fet menys manipulable. De cada vegada veim menys els bisbes com uns consellers, i més com uns pertorbats. I fins i tot una gran part dels creients "sobretot els joves" ja no se senten còmodes ni amb la jerarquia eclesiàstica, ni amb el seu sexisme ni "fins i tot" amb la seva moral. El bisbe de Mallorca escrigué, també, que «l'Església, de més a més, té el dret de proclamar les seves conviccions. No en mancaria d'altra, que tots els grups socials o ideològics tinguessin llibertat per expressar la seva opinió». Diu, per tant, que està d'acord en la llibertat d'expressió; però hi ha moltes persones i grups socials que no en tenen, i no record que l'Església n'hagi sortit mai a la defensa. Li assegur, Sr. Teodor Úbeda, que si vostè decideix defensar la llibertat d'opinar, pot començar a fer feina dins l'àrea del seu propi bisbat, Mallorca. Però permeti que pensi que les seves paraules són completament buides de significat i que, per tant, vostè no ho farà.

Ha arribat un moment en què els creients hauran de dur a terme un exorcisme de molts i molts de bisbes, cardenals i altres càrrecs de la xarxa, si volen renovar l'Església. Per mi no fa cap falta que s'hi esforcin, però els deman que si es decideixen a fer-ho que em peguin una telefonada i aniré a contemplar-ho.