L'Església contraataca amb el seu terrorisme psicològic, i el
bisbe de Mallorca, com era de suposar, s'hi adhereix. El bisbe ha
proclamat en un article a aquest diari la discriminació de les
dones, o com a mínim així ho he interpretat jo. Es declara
completament contrari a l'avortament, encara que la mare estigui en
perill de mort, atenent-se al manament de «no mataràs». El bisbe
aplica el manament al fetus, però no a la dona: significa això que
per a ell les dones no són persones? Tot és discutible però no
analitzarem ara aquesta teoria. Em deman una cosa: si fossin els
homes els que s'embarassassin "fet que seria una putada", pensaria
igual l'Església? Què en diu d'això, Sr. Teodor Úbeda?
El manament és «no mataràs», així de sec. I l'Església es munta
una interpretació que sembla «no mataràs..., però deixaràs morir
les dones embarassades». Segons el bisbe, si una dona o una nina és
violada ha de tenir el fill del violador, i, a més, si el fill ha
de sofrir deficiències psíquiques o físiques també ha de néixer.
Crist, quant de sadisme que tenen els teus seguidors! Diu, el
senyor Teodor Úbeda: «La nostra societat necessita (...) enfortir
el sentit del respecte a la vida i a la dignitat dels altres en
qualsevol circumstància», però aquest respecte i aquesta dignitat,
així com els entén ell, es converteixen en un insult cap a les
dones i cap a la resta de la gent. Davant el posicionament de
l'Església espanyola i catalana sobre la llei de l'avortament,
propòs: 1) que els eclesiàstics tenguin collonets i deixin de
medicar-se i d'operar-se i que sotmetin la seva esperança de vida a
la voluntat del Senyor "i que per tant s'apliquin a ells mateixos
la condemna que demanen per a la dona embarassada en perill de
mort"; 2) que es munti una plataforma d'activistes que violin totes
les monges que sigui possible "això depèn dels recursos humans de
la plataforma" usant diverses tècniques de sado, hot sex, porno o
com es digui, i que no s'aturin fins deixar-les totes en estat. Pot
parèixer una idea radical, però crec que deu ser l'única manera per
aconseguir que les monges s'emprenyin i neixi així un mínim
moviment feminista dins el cor de l'Església.
Estam en el segle en què es pega l'estocada definitiva a
l'Església "no a la fe: a l'Església", perquè amb la
culturalització la gent s'ha fet menys manipulable. De cada vegada
veim menys els bisbes com uns consellers, i més com uns pertorbats.
I fins i tot una gran part dels creients "sobretot els joves" ja no
se senten còmodes ni amb la jerarquia eclesiàstica, ni amb el seu
sexisme ni "fins i tot" amb la seva moral. El bisbe de Mallorca
escrigué, també, que «l'Església, de més a més, té el dret de
proclamar les seves conviccions. No en mancaria d'altra, que tots
els grups socials o ideològics tinguessin llibertat per expressar
la seva opinió». Diu, per tant, que està d'acord en la llibertat
d'expressió; però hi ha moltes persones i grups socials que no en
tenen, i no record que l'Església n'hagi sortit mai a la defensa.
Li assegur, Sr. Teodor Úbeda, que si vostè decideix defensar la
llibertat d'opinar, pot començar a fer feina dins l'àrea del seu
propi bisbat, Mallorca. Però permeti que pensi que les seves
paraules són completament buides de significat i que, per tant,
vostè no ho farà.
Ha arribat un moment en què els creients hauran de dur a terme
un exorcisme de molts i molts de bisbes, cardenals i altres càrrecs
de la xarxa, si volen renovar l'Església. Per mi no fa cap falta
que s'hi esforcin, però els deman que si es decideixen a fer-ho que
em peguin una telefonada i aniré a contemplar-ho.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.