Un país no es construeix a partir de creixements espectaculars de la renda per càpita o dels productes interiors bruts. Tampoc no fan país les generoses aportacions a països subdesenvolupats, la germinació de projectes telemàtics de primer ordre o les multimilionàries inversions a l'estranger. Res d'això no fa país. Per fer país s'ha d'estimar la terra i els fruits que ens dóna.

Per desgràcia, això no passa aquí. La terra és venuda al millor postor "alemany, si és possible" i els fruits són malvenuts o destruïts, perquè ningú no els considera.

És així, sense cap mena de consciència ni responsabilitat, com es destruïren 300 tones de taronges mallorquines el mes de maig. Ningú no va ser capaç de conservar-les ni de reelaborar-les en sucs o melmelades, posem per cas. Arribat el setembre, emperò, ha estat necessari comprar els cítrics a Amèrica o a Sud-àfrica, a uns preus de bogeria. Ni la cooperativa de Sóller no ha pogut escapar a aquest drama paradoxal: fins i tot ella, constituïda per defensar els pagesos de la Vall, ven taronges americanes!

Ningú no s'immuta per tot això, i els fets acaben imposant la seva lògica estrambòtica. Ben aviat les estadístiques de la Comunitat balear seran les millors d'Europa i part del món per la glòria dels nostres governants. Però nosaltres, desgraciats, ja haurem perdut el nostre país.