El tema de la moratòria urbanística ha desencadenat, en el decurs de les darreres setmanes, tot un seguit de posicionaments i de declaracions. En principi, em sembla positiu que el president Matas i el candidat Antich es reuneixin per parlar-ne, atenent les incomunicacions que, molt sovint, provoquen els avatars de la política. Un bon amic de Barcelona, que treballa activament sobre qüestions mediambientals a Catalunya, em comentava que ja li agradaria que Pujol i Maragall es reunissin per abordar aspectes que afecten directament la sostenibilitat del seu país. Aquestes iniciatives, per tant, són sempre plausibles, màxim quan els problemes mediambientals que es detecten a una comunitat insular com les Balears són ben evidents i no haurien de ser ajornats per més temps. Les trobades entre Matas i Antich s'haurien d'estendre a tot l'espectre polític balear, amb un únic punt a l'agenda de treball, totalment estratègic per a les illes: plantejar mesures per aturar el creixement descontrolat i adoptar vies de creixement econòmic ajustat als paràmetres de sostenibilitat. El futur, econòmic però també social, apareix, aleshores, amb tota nitidesa en qualsevol dels discursos que es puguin publicitar. A partir d'ací, plantejo aquestes tres notes de caire general, però que són perfectament extrapolables a la nostra comunitat: 1. ¿Devem sobrevalorar o no la demanda futura? Polítics, gestors i empresaris d'avui no es poden sostraure a tal dilema moral. Quan tractam de recursos esgotables o de contaminacions irreversibles, el principi metodològic que l'assignació de recursos respon a les preferències expressades pels agents econòmics troba una dificultat evident: molts d'aquests agents econòmics encara no han nascut i no poden, per tant, exposar les seves preferències. Nosaltres els atribuim ara un valor a la seva demanda futura; ells, òbviament, són incapaços de revelar les seves preferències.
2. Els recursos no es poden valorar en termes monetaris, ja que els preus no reflecteixen el dany del medi ambient. Però sense tenir una forma d'agregar el consum dels diferents recursos, el concepte de creixement global zero no té cap mena de significat. La qual cosa ens situa en una direcció cada cop més decisiva: la urgent necessitat de construir indicadors de caràcter mediambiental mesurats físicament i paral·lels a les variables que acaben configurant el PNB, establertes monetàriament. Aquesta noció metodològica, que indrets europeus impulsen ja de manera seriosa "Barcelona, entre d'altres capitals", resulta força més peremptòria per al cas d'una comunitat com les Balears que té en el seu territori el principal límit de creixement, amb sostres ben palesos en consum d'inputs d'escassa presència "com ara l'aigua" a totes les illes. Però això vol dir que per a reduir els impactes ambientals en una mesura suficient, com per a contrarestar el creixement del PNB, es requerirà una millora contínua en la tecnologia i un canvi en els patrons de consum. Cal adoptar altres horitzons que impliquin coordenades de desenvolupament sostenible i que infereixen un sentit més ample, una noció de benestar econòmic que reconeix components no monetaris. I, entre aquests, es podrien esmentar factors com l'estat de salut de la gent i el seu nivell d'educació, la qualitat del treball, l'existència de comunitats cohesionades, la intensitat de la vida cultural, etc. Elaborar una matriu amb totes aquestes dades més altres que es podrien considerar representa, al meu parer, un dels reptes més rellevants des d'una òtpica socioeconòmica a les acaballes del segle XX. Sobretot quan dels resultats que es puguin llegir de dites caselles sens dubte es tindran elements per explicar i entendre millor el futur més immediat.
3. No es pot parlar de desenvolupament sostenible si, paral·lelament, es tenen al cap projectes urbanitzadors d'enorme impacte, altament consumidors de recursos naturals, que superen la capacitat de càrrega i reproductiva de la nostra comunitat. Els exemples a les Balears són, malauradament, massa nombrosos. Els polítics de les illes no haurien de confondre aquesta afirmació "divulgada en els mitjans de comunicació en els darrers dies" amb posicionaments de caràcter ideològic. Els centres universitaris més prestigiosos del món que dediquen part dels seus esforços de recerca a temes mediambientals fa temps que alerten sobre els problemes ecològics a diferents zones del planeta "i la Mediterrània n'és un, amb els límits dels models turístics" si no es posa un esment rotund a solventar l'estat actual de la situació. Ignorar això o, tot i essent conscient, no posar remeis tangibles, representa un evident exercici d'irresponsabilitat de la qual en rebran més directament funestes conseqüències les futures generacions.
