Tres reflexions generals a propòsit de la moratòria urbanística

2. Els recursos no es poden valorar en termes monetaris, ja que els preus no reflecteixen el dany del medi ambient. Però sense tenir una forma d'agregar el consum dels diferents recursos, el concepte de creixement global zero no té cap mena de significat. La qual cosa ens situa en una direcció cada cop més decisiva: la urgent necessitat de construir indicadors de caràcter mediambiental mesurats físicament i paral·lels a les variables que acaben configurant el PNB, establertes monetàriament. Aquesta noció metodològica, que indrets europeus impulsen ja de manera seriosa "Barcelona, entre d'altres capitals", resulta força més peremptòria per al cas d'una comunitat com les Balears que té en el seu territori el principal límit de creixement, amb sostres ben palesos en consum d'inputs d'escassa presència "com ara l'aigua" a totes les illes. Però això vol dir que per a reduir els impactes ambientals en una mesura suficient, com per a contrarestar el creixement del PNB, es requerirà una millora contínua en la tecnologia i un canvi en els patrons de consum. Cal adoptar altres horitzons que impliquin coordenades de desenvolupament sostenible i que infereixen un sentit més ample, una noció de benestar econòmic que reconeix components no monetaris. I, entre aquests, es podrien esmentar factors com l'estat de salut de la gent i el seu nivell d'educació, la qualitat del treball, l'existència de comunitats cohesionades, la intensitat de la vida cultural, etc. Elaborar una matriu amb totes aquestes dades més altres que es podrien considerar representa, al meu parer, un dels reptes més rellevants des d'una òtpica socioeconòmica a les acaballes del segle XX. Sobretot quan dels resultats que es puguin llegir de dites caselles sens dubte es tindran elements per explicar i entendre millor el futur més immediat.

3. No es pot parlar de desenvolupament sostenible si, paral·lelament, es tenen al cap projectes urbanitzadors d'enorme impacte, altament consumidors de recursos naturals, que superen la capacitat de càrrega i reproductiva de la nostra comunitat. Els exemples a les Balears són, malauradament, massa nombrosos. Els polítics de les illes no haurien de confondre aquesta afirmació "divulgada en els mitjans de comunicació en els darrers dies" amb posicionaments de caràcter ideològic. Els centres universitaris més prestigiosos del món que dediquen part dels seus esforços de recerca a temes mediambientals fa temps que alerten sobre els problemes ecològics a diferents zones del planeta "i la Mediterrània n'és un, amb els límits dels models turístics" si no es posa un esment rotund a solventar l'estat actual de la situació. Ignorar això o, tot i essent conscient, no posar remeis tangibles, representa un evident exercici d'irresponsabilitat de la qual en rebran més directament funestes conseqüències les futures generacions.