De les moltes ombres inicials que el procés de pau presenta,
tres destaquen en principi. La primera, saber com actuarà el Govern
Aznar, després de rebre la humiliació que li ha infringit el PNB,
que advertí a tothom que és qualque cosa en el país (González,
Pujol, Almunia...) però no ho confirmà a Moncloa. Mentrestant, el
Govern es feia el sord al que li deia el PSOE perquè el PNB no li
havia certificat. Aznar parteix de viatge, i s'anuncia la treva.
Coincidència? Impossible. Serà mal d'empassar, això.
L'Altra gran incògnita d'aquest hipotètic procés és la
Declaració de Lizarra. Si es tracta, com venia a dir Ardanza, d'una
simple operació de rentat de cara («testament autocomplaent» deia
el president basc) dels terroristes, i ni HB ni els sectors més
durs del PNB no se la creuen, aleshores tot podria anar bé. Però si
realment algun dels signants de Lizarra té deliris que el duguin a
suposar que hi haurà canvis d'estructura política a Espanya (i a
França!) a canvi que ETA deixi de matar, malament anirem, com
advertia divendres Josep Borrell.
Un tercer element és saber què passarà amb la presumpta ofensiva
nacionalista contra la Constitució. Si la Declaració de Barcelona
és, com pareix, una operació tàctica dels hàbils i admirablement
maquiavèlics Pujol i Arzalluz per donar peixet als seus electors,
ara que tenen eleccions, res no passarà. Com que mai en quasi vint
anys han duit als parlaments respectius una proposta que suposàs
una crisi institucional seriosa, res no hi ha que indiqui que en
aquesta ocasió serà diferent. El mateix Pujol ja ha dit que de
canvi constitucional res de res i que el que ell vol, que no és
poc, és incrementar el sòtil d'autogovern a través del que diu
«lectura autonomista» de la Constitució i que a Madrid consideren
«xantatge nacionalista». Com que en el fons és el mateix de sempre,
no afectaria el procés de pau. Ara, si els nacionalistes
plantejassin reformes constitucionals o obrir portes teòriques a la
segregació, i per aconseguir-ho intentassin fronts nacionals en els
parlaments, aleshores la situació sí que es complicaria molt i la
resposta més probable de Madrid seria un front antinacionalista en
el parlament central. Una situació així, en la qual és fàcil
suposar-hi tensions de màxim grau, no seria precisament el marc
adequat del qual pogués néixer la pau. Ho deia Anguita, que
l'atmosfera, en negociacions tan delicades, és
essencial.
El final del procés és molt clar, com també deia Ardanza. Que
els terroristes abandonin les armes i l'Estat, a canvi, els anirà
reinsertant progressivament, després que, com reclama admirablement
ERC, s'hagi trobat una solució paral·lela per als GAL. res més, i
és moltíssim: és la pau. Però per arribar a una cosa tan senzilla,
els camins s'endevinen plens de miserables disposats a tot per
impedir-ho, com ho demostra el que diuen alguns columnistes del
diari aznarista. Confiem, com diu Ardanza, que tothom estigui a
l'altura de les circumstàncies. La pau s'ho mereix.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.