Quan parla el meu vell amic, compatriota i germà en Crist, el bisbe Setién, em fa recordar els últims versos de l'Eclesiastès, allà on el poeta bíblic fa referència a l'horabaixa del dia, que és, pens jo, la fi de l'existir o, si voleu, la fi del món. A l'hora final de la vida tot és fosc i tots els camins ens fan por, un instant abans de la llum definitiva quan la «treva indefinida» "tothom vol fets i no declaracions" sigui la pau definida i definitiva del País Basc, mai no serà el mèrit d'una colla d'assassins que, amb armes ben definides, declararen una treva indefinida i mataren el sentit de les paraules i fins i tot la pròpia independència.