Si es confirma que els delinqüents que compleixen la seva pena a les presons britàniques, poden gaudir dels permisos de week end a Mallorca, haurem d'admetre que la visió de futur de l'administració espanyola, en preveure la construcció d'una presó faraònica a Palma, mereix tota mena d'elogis. Si més no, queda demostrat que la improvisació mediterrània és un tòpic. Vet ací que el projecte dels anglesos d'encolomar-nos els seus delinqüents no ens ha agafat amb els calçons baixos, potser perquè la política productiva dissenyada per a Espanya des de la Unió Europea, posa especial interès a carregar-se l'economia tradicional. És Europa qui ordena arrabassar les oliveres d'Andalusia o els ceps de Rioja. I és Europa que ha aficionat els senyors de possessió de Mallorca a llegir el BOCAIB per tal d'estar al dia de les subvencions. Avui per avui, Tonet de Bearn hauria deixat de banda la lectura dels pensadors francesos per a saber el que diu Nicolau Tous, en el butlletí de la FAG, sobre la necessitat de suprimir les lleteries. Els darrers anys, Europa ha omplit d'almoina les butxaques dels nostres terratinents, sense demanar res a canvi. I és clar, això no pot ésser. D'una o altra manera, els pobles del nord havien de treure qualque rendiment als del sud. Ara passen comptes. El sud, quasi estèril, s'ha de convertir en la presó del món. O en el wàter social dels pobles desenvolupats, cosa que explica la pressa de gent com Arzalluz a aixecar fronteres entre Euskadi i Espanya. Les autoritats de les presons britàniques han tret comptes i s'han adonat que els convé més enviar els seus delinqüents quinze dies a Magaluf que parar-los taula al país propi. I cal suposar que, en dos dies, la Unió Europea arribarà a la mateixa conclusió. Al govern alemany li surt més rendible emborratxar els seus cràpules a la bierstrasse que mantenir-los, malhumorats, a les presons de casa. El futur immediat és fàcilment previsible, si analitzam, a més a més, l'avanç que ha fet el món europeu en matèria de drets humans i de tolerància social. Qualsevol pres té dret a week end, si descomptam Mario Conde. En qualsevol cas, aquest afinament de la sensibilitat col·lectiva vindrà com anell al dit, tant als conservadors com als socialistes espanyols, per arribar a una solució digna en el cas GAL. D'acord amb la filosofia carcellera dels britànics, Barrionuevo i Vera podrien passar a complir la condemna al Castellana Hilton, sense fer mal d'ulls a ningú. I la mesura tindria bona acollida, perquè evitaria crispacions polítiques i molèsties als familiars i amics dels dos inculpats. Tereseta Riera, per exemple, en lloc d'anar a berenar, cada dissabte matí, davant els murs de la presó de Guadalajara, menjaria torrades al bar de l'hotel. Però tornem a agafar el fil del tema. En un segle haurem passat del turisme d'elit, al turisme de masses i, d'aquest, al turisme patibulari. Així que en lloc de perdre el temps en protestes inútils davant les més altes instàncies europees, encaminades a palesar el nostre rebuig a la decisió anglesa, convé que ens preparem per a oferir uns serveis adients a la nova oferta turística que ens arribarà qualsevol dia. Quin detritus social vindrà a parar a Mallorca, quin a Marbella i quin a Alacant? Un lladre de camisa blanca no voldrà passar el seu week end en el mateix territori d'un violador, ni un pispa carteres en el de gent com Jack l'esbudellador. Allò més aconsellable seria que el Parlament Balear designàs una comissió per a estudiar quin col·lectiu de presos escau a la nostra oferta hotelera. Però, tocant de peus a terra, em sembla, aquesta, una pretensió presumptuosa i del tot inútil. Possiblement, a hores d'ara, el Pepé i el PSOE estatals ja hauran pactat allò que resulti més convenient per a nosaltres, els mallorquins. Sempre s'entenen ells amb ells, mentre Joan Huguet se'n va a cercar cafès al bar del costat. Així que Mallorca i Eivissa tenen tots els números de la rifa per a convertir-se en l'Alcatraz d'Europa.