És falta d'educació i costum, per ventura, mirar l'obra de Joan Miró i no pensar que «allò» ho pot fer un nin. Que «allò» ho pugui fer un nin ja no hi ha cap polític o política, crec, que s'atreveixi a dir-ho en públic. Per això mateix, s'han comentat en ambients culturals les paraules de Maria del Carme Feliu, regidora de Cultura de l'Ajuntament de Palma, a la presentació del XIX Encontre de Compositors: «Ens falta educació i costum. Jo som la primera que en sortir d'un concert de música contemporània, em trob més estressada que quan hi vaig entrar».

Quan aquests comentaris, que alguna vegada han pujat de to fins a convertir-se en petites discussions, s'han produït davant meu, infal·liblement he estat l'única que m'he mostrat solidària amb la regidora. Ja està bé de tanta hipocresia. Estam farts de sentir grans elogis a Miró en boca de governants dels quals consta la seva aversió per l'obra d'aquest pintor. Així que si la música que ens proposa ACA estressa la regidora, aquesta no tan sols fa bé de reconèixer-ho, sinó que dóna bon exemple a tota la població: s'ha de dir la veritat sempre, encara que en aquest cas sigui políticament tan i tan incorrecte. A més a més, qui ens diu que els compositors actuals no pretenen, precisament, crear-nos un sentiment de neguit proper a l'estrès? Fins i tot és possible que alguns pretenguin descaradament estressar-nos, ni que sigui per contradir una dita tan reduccionista com aquella que assegura que la música amanseix les feres. Ni la senyora regidora no és cap fera, ni la música té per objectiu amansir-la. També som molts els que hem intentat infructuosament endinsar-nos en la música contemporània i n'hem sortit, més que estressats, perplexos. Que les declaracions de la regidora no són políticament gens correctes és una veritat com la Seu. Podrien, per tant, inaugurar una nova etapa, en la qual pactàssim entre tots que, en matèria de cultura, no donàssim absolutament cap valor a la correcció política i miràssim de cercar la veritat.