Ús i abús de la Mediterrània

Des d'ahir i fins demà pensadors i investigadors socials s'han trobat a Barcelona convidats per l'Institut Català de la Mediterrània per parlar sobre «Els reptes de la interculturalitat a la Mediterrània». Hi són presents, entre d'altres, el sociòleg Alain Touraine, l'escriptor Amin Maalouf i els historiadors Jordi Casassas i Eli Barbani, per esmentar intel·lectuals venguts dels quatre punts cardinals de la Mediterrània. Tornem-hi, doncs, amb el tòpic de la interculturalitat mediterrània. Així és com antropòlegs, historiadors i fins i tot geògrafs analitzen aquest espai. Tothom fa servir el mateix tòpic, tothom destaca aquesta riquesa i multiplicitat cultural de la Mediterrània des que els britànics la descobriren ara fa uns dos-cents anys. Tothom excepte les institucions autonòmiques de Múrcia, el País Valencià i les Illes Balears que aquest estiu han posat en marxa una campanya per a la captació de turistes sota el títol genèric de «Mediterrània espanyola». Segons els promotors, les qualitats d'aquesta banda són la mar, el clima i el medi ambient. Les dues primeres són inherents a tota la conca i el medi ambient —se suposa que volen referir-se a una relació harmònica entre els homes i el territori i els recursos— no és, precisament, una de les banderes que puguin hissar al litoral d'aquestes regions. Fixem-nos que, per tractar-se d'una campanya de promoció turística, s'adreça a visitants que cerquen paisatges on poder posar els seus cossos en contacte amb el sol i l'aire. Contràriament, qualsevol mediterranòleg amb seny i capacitat d'anàlisi s'ha afanyat sempre a dir que la Mediterrània no és sols una mar i una franja de terra. Què és, doncs, la Mediterrània? És difícil, molt difícil parlar sobre una realitat tan diversa a la qual jo mateix pertany i això és així perquè és impossible pensar en tot allò que ens amara, en tot allò que circula per les nostres venes, però així i tot podem enunciar dos elements d'aquest complex cultural: la passió comunicativa i la passió descobridora. Què vol dir això? Pel que fa al primer element, i emmarcant-lo històricament, ens hem de referir a la circulació, els intercanvis i la curiositat que les dues ribes han mostrat sempre una per l'altra. Tanmateix comunicació no és sinònim de comprensió i massa sovint no s'ha escoltat l'altre, sinó que se l'ha volgut assimilar. En els darrers cent anys la comunicació dins la Mediterrània té exemples que han esdevengut traumàtics per uns i altres com la invasió demogràfica del Nord sobre el Sud o la inversa que es dóna ara.