Per què escriure, quan hi ha tants de llibres per llegir? Borges tenia raó, encara que, a molts, les ganes de llegir els han vengut després de les d'escriure. La lectura, fins i tot, pot tenir la virtut de curar de la grafomania i qui sap si conduir a la beatitud àgrafa. Sí. M'ho repeteix sempre un corrector molt llegit, que "m'hi he fixat" cada dia, com qui no vol la cosa, fa el que pot per obtenir la meva plana. S'ha de dir que no du massa sort. En dos anys i mig, l'esburbat només ha tingut èxit tres vegades. En acabar "en el temps que s'hi torba es veu el gust que hi passa", el pobrissó sempre m'ho ha volgut agrair amb una mica de conversa. Jo l'entenc quan em diu allò d'en Borges i accept amb modèstia allò que només pot ser un elogi implícit: «Per què escriure, Tomeu, quan hi ha tantes coses per llegir!» M'haureu de perdonar que hagi presumit un poc, però era amb finalitats introductòries. Em deman si no ens diuen el mateix de les traduccions i de la producció en vernacle. Per què crear una nova literatura quan n'hi ha tantes per traduir? Ho pensam i ens ho recorden, des de fora. No actuar de forma conseqüent posaria en evidència el nostre etnocentrisme. Per això, quan ho feim "i que consti que no m'inspira, perquè els conec, la iniciativa de Terron i de Calonge", convé que tothom se n'assabenti. A les literatures obertes i traduïbles, com la castellana, una traducció és un mitjà per fer arribar a un públic «ampli» un objecte d'interès. En el nostre cas, una necessària exhibició d'interès multicultural o una compensació expiatòria. No passa el mateix, però, amb el cinema. Quan l'intentam doblar al català i ens fixam un percentatge obligatori, resulta que ens equivocam i ens cauen garrotades de pertot. Estic segur que entre els entusiastes propagandistes de la traducció com a demostració d'obertura al món hi ha molts de defensors de la versió original subtitulada.