Ben mirat, podria anar pitjor

Mentre no es resolguin les contradiccions estadístiques que fan de les Illes una comunitat líder en més aspectes dels que convé al nostre govern, per ventura convindria substituir el «Balears va bé» per un agraït «Ben mirat, podria anar pitjor» o per un teòfil «Està ben clar que això és un miracle». Però, em cenyiré al tema del titular d'avui. Deixant de banda que la xifres de l'INE no es refereixen a la legió d'analfabets en català i que una bona proporció d'aquests ja no són atribuïbles a cap règim anterior, convindria advertir que no seria una bona estratègia culpar dels percentatges els immigrants i quedar-nos tan amples. Tanmateix, les institucions "i la societat que vota les persones que les dirigeixen" quedarien en evidència. Aquí, quan es parla de la integració d'aquestes persones, sembla que la paraula s'entén en un sentit molt restringit: l'aprenentatge de la llengua pròpia del país. Es camufla un altre problema, del qual l'anterior podria ser vist, parcialment, com una manifestació. Els no integrats, els exclosos, els analfabets i persones sense estudis "que, per ventura, procedeixen en un bon nombre de la Península, però que ja duen massa temps vivint aquí com perquè l'origen sigui una justificació del nivell cultural", assenyalen, com ho fan també les estadístiques sobre els salaris i les pensions, la inexistència d'una política social i de país digna d'aquest nom.