El passat dia 3 de setembre, els internautates de tot l'estat varen fer saber al Ministeri de Foment i a Telèfonica que estaven enfadats de bon de veres amb la pujada de les tarifes metropolitanes, considerada abusiva amb tota la raó del món. De la mida de l'abús, en pot donar una idea el fet que una hora de telefonada local, que abans costava poc menys de trenta duros, ara costa més de tres-centes quinze pessetes. Dit altrament i per fer-ho en una altra casta de moneda, el que abans costava poc menys d'un dòlar ara costa un poc més de dos. No he triat la moneda a l'atzar i, de fet, ara que comencen a estar tant de moda els euros, hauria semblat més escaient fer-los servir, però tanmateix els americans encara no hi han arribat i segueixen encaparrats a emprar la seva moneda com a referència. Dic tot això, perquè segurament sense ser-ne del tot conscient, Negroponte "el gurú de gurús en això de la societat digital" ha trencat una llança descarada, i molt necessària, en favor dels vaguistes i de les seves raons. El mestre diu, si fa no fa literalment, que els estats que tenen avui les infraestructures de telecomunicacions pitjors i més cares seran els que acabaran pagant el preu més car en termes de desenvolupament. Segueix tot afegint que, en els estats en vies de desenvolupament, el problema menor és el de la qualitat i extensió de les noves infraestructures, que el que realment importa és el cost des del cantó del consum. Fins aquí, hom pot dir que, total aquí ja som europeus i, per consegüent, ja no esteim en vies de desenvolupament. Ara bé, el que afegeix Negroponte resulta més familiar i qüestiona aquesta creença, ja que resulta que el cost per als usuaris esdevé un problema per mor «d'esquemes usurers de facturació, imposats pels règims locals, els líders dels quals veuen les telecomunicacionscom un luxe que s'ha de gravar imposts». Jo ho trob senzillament fantàstic, crec que no es pot dir més clar i entenedor. No sé si el ministre Arias i l'amic (d'Aznar) Villalonga, saben llegir l'anglès, però no els aniria gens malament que algú els traduís aquest escrit, i ja que hi són, els explicàs el que vol dir això, sobretot quan diuen allò de «... va bien». La cirereta que acaba d'adornar aquest pastís, la dóna en xifres el mateix Negroponte quan vol exemplificar el que està dient: «Les telefonades locals a Àfrica, per exemple, costen dos dòlars per hora de mitjana». En resum, telefonar aquí s'ha convertit en un luxe exòtic, tan se val si ho considereu africà o asiàtic. Tantes vegades que havíem sentit dir que Àfrica començava en els Pirineus sense acabar de creure-ho, i ara resulta que també en preus de telefonada local som africans.
Una de les múltiples pàgines web dedicada a la vaga d'internautes està encapçalada per l'afirmació que les noves tarifes de Telefònica són un factor de retrocés en el desenvolupament. Tot i que no explicita les raons, aquestes són bones d'entendre, sobretot si es té en compte que, avui per avui, les tecnologies que es fan servir en els mons productiu i formatiu són, si fa no fa, les mateixes que es fan servir a casa per al lleure i l'entreteniment. Posar a l'abast de tothom, i especialment dels més joves, aquestes tecnologies redunda en benefici de tot l'entramat social ja que el que s'aprèn en el lleure es fa servir, mutatis mutandis, a la resta d'activitats productives. Aquesta precisament fou una de les diferències substancials en la carrera tecnològica entre la Unió Soviètica i els Estats Units, mentre els ciutadans americans tenien a casa una bona part de la tecnologia que feian servir en el lloc de feina, als altres els estava vetat el seu accés, en tant que secret militar, el que es va acabar per convertir en un fre per al seu propi desenvolupament. Moltes vegades, i aquesta de la pujada de les tarifes no n'és la primera ni d'un bon tros, m'he sentit tractat com un ciutadà de la extinta Unió Soviètica. Supòs que ja s'imaginen que en la majoria d'aquestes ocasions, d'una manera o de l'altra, Telefònica hi era molt a prop.
