No sap Arnaldo Pomodoro quina l'acaba de fer. Perquè vivim en una ciutat amb el «llistó molt alt» per a aquestes qüestions. Sense anar més enfora, ara mateix, els comerciants del carrer de Sant Miquel acaben de rebutjar una escultura de Chillida, segons expliquen fonts municipals. I és que, com sol dir Jaume Pomar, Mallorca i jo som així, senyora. Tengui una bona idea, generosa, posi una part del seu patrimoni a la nostra disposició, regali'ns un museu. Si estiguéssim de bon humor, li agrairíem tant com si ens hagués trepitjat un call, amb premeditació, traïdoria i totes les circumstàncies agreujants que vostè es pugui imaginar. Aligi Sassu va tenir la desvergonya de proposar-nos una fundació. A la fi, l'ha col·locada en aquell poblet de vaquers. Lugano, crec que es diu. Fa més d'un any que "quina barra!" la família Miró intenta pagar uns drets de transmissió amb una escultura del marit de na Pilar Juncosa, el que pintava burotatxos. Recapaciti, don Arnaldo. A més, vostè no pot conèixer com és la reencarnació local de la gauche divine: «Cort regala un tros de carrer a un italià». Té una escultura? Doncs, faria millor de provar altre cop a Nova York o al Vaticà, que deuen anar més sobrats d'espai. Ja li he dit que en aquesta plaça no es tallen orelles així com així. Pensi que cada pic que anam a Inca podem admirar la insígnia del Rotary Club.