Quan es mescla el llenguatge capitalista amb el llenguatge esportiu es fot un merder. D'ençà que hem aclarit qui era el vertader «amo» i «senyor» del Mallorca, sembla que la il·lusió que sembrà en Tolo Beltran ha esdevingut una mena de frau. La gent que no pensa, «pensa» i creu que si Beltran no era l'amo total del Mallorca, el Mallorca no era tampoc el Mallorca que tothom aclamava, sinó una dèria, un somni, quelcom d'irreal. Ara, quan ja ens han dit que un president que no és l'amo dels doblers o el senyor de la possesió no és el president que tothom vol, el Mallorca, si ho penses bé, és el Mallorca de sempre, al marge de l'austeritat i altres coverbos.