Les Corts valencianes aprovaren ahir la constitució de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, amb el consens entre el PP i el PSOE. Aquesta creació podria tancar un llarg i virulent debat cívic que hi ha hagut al País Valencià i obrir una dinàmica nova, en la qual la confrontació sobre la llengua i la seva definició es realitzi des d'un àmbit de racionalitat i de consens. Davant l'impàs que s'ha viscut a València com a conseqüència de les resistències del blaverisme més recalcitrant, les Corts han optat per una via intermèdia, que fàcilment podria pecar d'ambigua i eclèctica. A València, la lluita i la discussió sobre la llengua s'ha mogut sempre en uns paranys excessivament viscerals, protagonitzat per sectors irreconciliables. Com a conseqüència d'això, la nova Acadèmia sorgeix amb la finalitat de racionalització i de pacificació social i cultural, però amb la greu dificultat de fons d'haver de definir una llengua que no pot ser anomenada oficialment «valenciana» ni «catalana». El repte és difícil i, fins i tot, impossible, atès que la Universitat i els sectors acadèmics en general no transigiran davant les amenaces de rompre la unitat de la llengua catalana. El seny que poden haver fet servir els grups majoritaris a les Corts serà, a partir d'ara, encara més necessari si realment es pretén arribar a un consens sòlid i de futur.