nubes dispersas
  • Màx: 19.36°
  • Mín: 13.93°
19°

L'haraguiri

Al Japó, aquest país format per més de 3.400 illes, situat al nord de l'oceà Pacífic, existeixen tradicions que als ulls occidentals ens criden l'atenció i ens semblen, com a mínim, curioses. Una d'aquestes seculars habituds pròpies del país del sol és l'amomenada harakiri, un suïcidi ritual consistent a obrir-se el ventre d'un tall. De fet, l'harakiri és vigent encara avui. I alguns personatges rellevants a la història de l'estat insular de l'Àsia oriental l'han posat en pràctica.

A la Mallorca estiuenca, és a dir en aquesta mena de plataforma intergalàctica, punt de trobada de les cultures occidentals de finals del segle XX, hi he pogut observar (amb l'ajut d'algun redactor de la secció Crònica negra que m'hi ha fet fixar l'atenció) un costum que, per bé que no és tan secular com l'autoimmolació nipona, amenaça de convertir-se en fenomen habitual per aquestes contrades i que em recorda abastament l'autooccidi japonès. Em referesc al pseudosuïcidi que practiquen alguns il.lustres visitants de la nostra benvolguda i tanmateix malmesa terra, anomenats en l'argot local amb el simpàtic i dolç apel.latiu de «guiris» (sobretot els que vaguen per la zona de Magaluf, Puntabalena, i l'Arenal, Balneari 6.)

La cosa consisteix a arribar a l'hotel, normalment ben entrada la matinada, amb una solera com un piano (o sigui, carregadets d'alcohol), guaitar pel balcó (o, fins i tot, intentar passar d'una habitació a una altra) i caure per avall.

Es veu que a causa de la ingestió de litres i litres de begudes alcohòliques (a l'Arenal ara les beuen, a través d'unes canyetes de dos metres, dins poals de plàstic estil «tot a cent»), els pesa més el cap que les cames i se'n van cap al carrer, on hi solen aterrar amb el cap. El mal sol ser proporcional al número de la planta des d'on cauen.

L'«haraguiri», vaja.

La cosa no és broma. A causa de l'«haraguiri» han tornat als seus respectius països d'origen amb els peus per davant més d'una trentena de «guiris» els tres darrers anys.

Crec que a les habitacions dels hotels hi haurien de penjar uns rètols multilingües de l'estil «és perillós abocar-se al balcó amb una copa de més», advertint així les potencials víctimes de l'«haraguiri» del perill real al que s'exposen.

Un amic meu, mig filòsof, mig bohemi, manté l'original teoria que hi ha una pràctica més perillosa encara que la d'abocar-se a una balconada amb sobrepès de líquids espiritosos a la testa, aquesta que hem anomenat «haraguiri»: guaitar al gran finestral obert que resulta l'espai en blanc d'un article d'opinió. Segons l'esmentat emèrit col.lega hi ha moltes més probabilitats d'estampar-se i fer-se un bon trau a la crisma amb aquesta segona opció.

Sembla ser que un cap ple d'idees pesa més que un ple d'alcohol.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.