És ben possible que enguany la sensació de calor a la ciutat hagi estat més aclaparadora que altres estius. Un amic meu assegura que això anirà a més, perquè cada any serem més els que treballam amb aire condicionat, que alhora que refreda la temperatura de botigues, oficines, magatzems, restaurants i un enfilall d'etcèteres, llança aire calent al carrer. De manera que, en sortir dels llocs on gaudim d'una bona temperatura, tenim la sensació que algú ens llança en una espècie de microones irrespirable. El contrast entre les hores d'aire condicionat i les d'aire enfornat fa que tenguem la sensació que cada any fa més calor.
I tanta sort que, a mesura que l'aire condicionat ocupa més metres cúbics, l'aprenem a administrar millor. De vegades les lliçons més senzilles són les més males d'aprendre, i aquest exemple ho confirma: ens ha costat molt aprendre que l'aire condicionat no és per passar fred, sinó per gaudir d'una temperatura agradable. Recordau quan, anys enrera, entrar en un dels pocs taxis amb aire condicionat era com asseure's en el congelador? Ara ja no passa tant, ja no som tan nou rics de l'aire condicionat: aquest aire que, tanmateix i per contrast, ens fa sentir molt més la calor del carrer. Enguany he percebut una encara no ben definida maniobra contra la calor i l'aire condicionat alhora: retorna el ventilador, retorna el ventilador de les pel·lícules ambientades als tròpics, aquests penjats al sòtil, però el mercat n'ofereix de molt més sofisticats. La tecnologia hi destina cada dia més atenció, i això ja seria important. Però el que és definitiu és que el ventilador ha atret l'interès del disseny, i ja se sap que el disseny és el buc insígnia, més que del comerç, de la tudadissa de doblers. Personalment, me n'alegr, perquè tenc dos ventiladors antics que funcionen molt bé, i això m'estalviarà de pagar a preu d'aire condicionat els ventiladors de disseny. Però, siguin com siguin, que es compti amb mi, si va de bo la maniobra de combatre amb ventiladors la calor i l'aire condicionat alhora.
