Mallorquinitat

Fins ara, quan se sentia això de mallorquinitat, no se sabia molt bé en què consistia. De fet, només era conegut com a expressió que intentava definir un curiós atac de masoquisme transitori, que afectava, afecta, alguns milers de mallorquins una nit cada estiu. Se sabia que la concreció d'aquesta estranya orientació la patien algunes persones que aprofitaven un vespre dels de màxim calor per caminar fis a rebentar. Curiosa pràctica, certament, però com que en això de les orientacions íntimes, cada un és com és, idò que cadascú faci el que vulgui. Perquè si uns pedrojotejen, d'altres tenen relacions incorrectes en llocs no adequats, per què els mallorquins no han de poder fer-s'ho d'aquesta manera? Durant molts anys aquesta orientació no estava del tot definida. Li faltava qualque cosa que ajudàs a entendre el seu sentit global. Teníem, diguem-ho així, l'expressió física de la mallorquinitat. Sabíem que una sobredosi d'això et portava a caminar quilòmetres i quilòmetres durant una nit. Però ens faltava la part psicopatològica o sentimental de l'orientació. Ara ja ho sabem, gràcies a Déu... L'expressió de mallorquinitat, en el seu efecte psicopatològic sentimental, consisteix en què la delegació mallorquina d'una empresa madrilenya d'espectacles que és propietat d'un català aconseguesqui que un espectacle li surti tan bé que es traduesqui en què la caixa registradora no patirà tant com era previsible, i que això agermani Matas, Sampol, Fageda i Antich, per exemple i entre d'altres milers, que coincideixen a expressar la seva alegria per tal venturosa circumstància comercial i, a més, tots convenen en què això fa sentir tan bé els mallorquins que donen les gràcies als treballadors, executius i propietari de la delegació empresarial. Poderosos efectes, té això de la mallorquinitat, com es veu.