Una copa és una copa, encara que sigui petiteta —encara que «súper», petita—, i mereix posar potes enlaire les institucions, monuments i carrers de la ciutat. I de l'Illa. Començant per s'Hort del Rei, per exemple. Au, canvi de nom. A partir d'ara, s'Hort d'en Cúper, el prohom que va canviar el destí d'un club perdedor. Un foner ja no hi pinta res, allà baix. Enlloc de l'ésser preturístic, una estàtua de Víctor i Pichi en actitud penitent —ells són com els foners: recordats i antics, putejats i extingits.
Un servei de guies turístics haurien de fer visites comentades al Lluís Sitjar. Si l'esbuquen, un dels bancs de formigó ha d'ocupar un lloc privilegiat al Museu de Mallorca, dins d'una vitrina, a l'entrada, per atraure els visitants.
Els grups de música de l'Illa ja han inclòs en el seu repertori versions dels tangos més coneguts de Gardel i Piazzola, instrumentats amb xeremies i ximbombes, que, per molt que l'Illa sigui permeable a l'entrada de realitats culturals diferents, no s'ha de perdre el sabor local.
Perquè el Mallorca reflecteixi la realitat social de l'Illa, és necessari que caigui en mans de capital estranger. Qui sap si d'aquí a uns anys els barralets treuran pit orgullosos de veure l'equip a la Bundeslliga.
És urgent construir a les bandes del camp de joc «xiringuitos» i megagrades amb impacte ecològic. Amb nepotisme, evidentment. Si pot ser, que tapin la vista als de tribuna. Abans d'això l'equip hauria de traslladar la seu social des de Palma, com a mínim, a Cala Rajada.
La plaça Major de cada poble ha de retre homenatge als homes que han fet que l'Illa ocupi, finalment, un lloc tan destacat en l'activitat que mou més masses. Plaça d'Engonga, d'Ibagaza, de Roa... Noms que destil·len mallorquinitat i mallorquinisme, en plaques vermelles i negres. Cada dia, a l'hora de l'Angelus, els campanars de les esglésies tocaran l'himne. I cada estació del Via Crucis de Lluc mostrarà la cara dels homes més destacats en les derrotes més sonades de la història del Club. La botigueta del santuari haurà de canviar els productes religiosos pels d'aquesta nova secta de la confessió futbolera. I això no serà res... Quan véngui la Lliga, més.
