Son Gotleu, ciutat sense llei
Els aldarulls de Son Gotleu han ocupat un espai dins tots els mitjans de comunicació locals i també dels estatals. La batalla campal i tot el que ha envoltat els aldarulls ha tingut la seva crònica i se n'ha informat. Fins aquí tot entra dins el que els informadors dels mitjans de comunicació fan de manera habitual, però només és la punta de l' iceberg. Intentaré anar per parts i sintetitzar-ho al màxim. Per tant, començaré pel vertader quid de la qüestió, la mare de tot plegat, que no és més que el control de la venda de drogues. Aquest, i cap altre, és el problema que capitalitza l'infern i el futur apocalíptic que viurà aquest barri, antic receptor d'immigrants espanyols i que ara s'ha convertit en el cau de la delinqüència més barroera.

Els gitanos són els qui dominen la venda de droga. En tenen a Son Banya el principal punt de distribució, però la de cada vegada més forta pressió (en la meva opinió molt feble) al poblat de la Policia i un possible futur desmantellament del poblat han posat nerviosos els clans gitanos. Aquests nervis es veuen incrementats amb l'arribada dels clans africans, que volen agafar terreny en el món del narcotràfic, pardal, jo també em posaria nerviós si ves que venen uns estrangers que em volen fotre el negoci. A partir d'aquí, només és tirar una mica del fil i la merda comença a surar i a Son Gotleu, perdoneu-me, però de merda n'hi ha a tot arreu.

Les restes de baralles cada dia són evidents en els carrers els dematins, els fems pertot arreu, les pudors, els qui es droguen a qualsevol cantó, la majoria de finques amb l'aigua tallada i un caramull més de circumstàncies fan que un petit infern s'hagi instal·lat ja fa temps en un barri de la ciutat de Palma. No vull ni pensar què serà de Son Gotleu si tanquen Son Banya, però jo ja fa anys que tinc el meu pis en venda i no el puc vendre ni regalat; podria especular i convertir-lo en un pis pastera, però no vull contribuir a crear més desesperació i misèria. El pitjor de tot és que no hi ha solució, llevat que tornin a fer de Cabrera una presó natural i hi enviïn tota la delinqüència que es passeja per la ciutat de Palma, per l'illa de Mallorca, antigament coneguda com l'illa de la calma, ara la cara més horrorosa de les pregoneses del Tàrtar.
TOMEU BINIMELIS. Ciutat.

Sobre la sentència de l'Estatut
Si bé la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya encara no ha sortit, avui dia són moltes més les veus que donen per feta una retallada del text que no pas les que creuen que aquest continuarà igual. De fet, paradoxalment, fins i tot es podria arribar a donar el cas que, sense necessitat de canviar una coma de molts dels articles, una interpretació interessada d'aquests aconseguís que s'acabés llegint negre allà on s'hi va escriure blanc.

Jo he arribat a la conclusió que hem arribat a la perversió més gran que fins ara ha viscut l'estat de dret. Perquè el poder judicial s'ha acabat atribuint un "poder de vet" que converteix en una gran mentida això que la sobirania recau essencialment en el poble, del qual emanen tots els poders. No, no, el poder judicial no garanteix la sobirania al poble, just tot el contrari: és l'encarregat de treure-la-hi. No és qui garanteix la llibertat del ciutadà, és qui l'en fa esclau.

Com és possible que visquéssim un procés tan llarg en què l'Estat i Catalunya van arribar a un pacte, que va ser referendat pel poble, i que finalment no podrem aplicar? Com és que el pes de dotze persones contràries a la voluntat del poble hi acabi pesant més? Què hauria passat si quan es va negociar la transició un tribunal hagués convertit en paper mullat tots els acords als quals es va arribar? S'hi hauria conformat el conjunt de la ciutadania?
MIQUEL SOLER I RAMON. Sabadell.

Obrint un camí a Fartàritx, Pollença
Mitjançant aquest escrit voldria informar que el cap de setmana passat, anant d'excursió per la zona de Fartàritx d'en Roig (Pollença) vaig veure com s'havia començat la construcció d'un camí, usant per a això maquinària pesant i fent autèntiques destrosses. Es tracta d'una zona protegida i no vaig veure cap cartell dels permisos que tenia. Les coses es poden fer bé, però no el que vaig veure. Ja ho he posat en coneixement de les autoritats.
MARIA ANTÒNIA OLIVER FERRER. Palma.

Imatges que hi sobraven
Ningú no em traurà del cap que tot el rebombori que hi ha hagut sobre l'emmanillament dels imputats pel cas Palma Arena ha estat una maniobra de distracció. Ha estat exagerat l'ús que s'ha fet de les imatges d'aquestes persones, que fins que no desmostri el contrari no han comès cap delicte, però també és ver que tots som iguals davant la llei i si els acusats han de ser presentat engrillonats davant el jutge, és que ho han de ser. En aquest sentit, em semblen deplorables les manifestacions del delegat del Govern espanyol que s'han incomplert les seves recomanacions, i del ministre Rubalcaba, indignat per la manera de procedir al trasllat. Jo vull felicitar els policies per haver fet la seva feina com cal, com també lament el tractament mediàtic que se n'ha permès.
BÀRBARA JOAN. Palma.