algo de nubes
  • Màx: 30°
  • Mín: 24°
30°

Nacionalisme en crisi?

Els centralistes van tot cofois. Una vegada més fan anàlisis postelectorals esbiaixades i poc rigoroses. Que si els nacionalismes perden força, que si els espanyols volen que hi hagi un consens entre el PSOE i el PP per tornar a encarrilar les grans qüestions de la política territorial -llegiu entre línies: per frenar les aspiracions de més autogovern d'alguns territoris i per aturar la migració del poder de decisió del centre cap a la perifèria. Una anàlisi més detinguda ens mena a unes conclusions ben diferents. Al País Basc ha baixat la participació un 11% en relació a les eleccions generals del 2004. A Catalunya la baixada ha estat de gairebé el 6%. És a dir, entre els dos territoris més de 500.000 persones que votaren el 2004 s'han abstingut en aquesta ocasió. És bo de veure que aquesta abstenció sols pot venir dels sectors més militants del nacionalisme; això vol dir, en el cas del Principat, d'Esquerra Republicana de Catalunya. És això un fracàs del nacionalisme? No, rotundament no. És un fracàs del centralisme espanyol, eixorc d'iniciatives i de creativitat, obsessionat a conservar els seus privilegis, encapirronat a imposar el seu model d'estat 'por huevos' -ahir dia 9 uns dels 'eufòrics' militants davant la seu del PP portaven una bandera amb un brau al qual li havien dibuixat uns testicles fora mida-, aquest és el centralisme del PP; i també és, en part per sintonia però sobretot per timidesa, el d'una bona part del PSOE. És evident que aquest panorama, que ha tingut com a fites importants el rebuig categòric al pla Ibarretxe i la retallada de l'Estatut de Catalunya, està fent créixer entre alguns sectors nacionalistes l'aversió a la política feta des de Madrid. No votar esdevé una rebel·lió contra el centralisme, no una deserció de l'ideari nacionalista. Zapatero n'haurà de prendre bona nota els propers anys si vol esser de bon de veres el pacificador dels conflictes entre l'estat centralista i les diferents nacionalitats i territoris.

Pel que fa al nacionalisme moderat, CiU ha augmentat la seva representació a Madrid i li correspondrà, un cop més, la tasca d'assegurar la governabilitat i l'estabilitat econòmica i social; i ho haurà de fer, un cop més, aguantant els bramuls de les feres cavernàries de l'ala dura del PP. ¿El sentit d'estat de CiU serà reconegut qualque dia per aquesta Espanya tan esquerpa i malagraïda? Quant a les nostres Illes, els resultats de les eleccions fan palesa la urgència històrica de consolidar un partit nacionalista de centre, moderat i interinsular. La societat no confia en coalicions de fortuna, per ben intencionades que siguin. La societat vol formacions cohesionades, implantades entre els col·lectius socials, amb programa i projectes de futur, amb lideratges forts i missatges clars. En el panorama illenc, com en el del Principat, només hi caben dues formacions nacionalistes: ERC i un partit nacionalista moderat. UM i PSM tenen davant la nostra història de poble singular la responsabilitat indefugible d'impulsar i formar un partit unit que ens doni l'esperança de poder esdevenir un dia els actors principals del nostre futur.

Joan Gabriel Mora. (Rebuda per e-mail).

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.