Ningú no fa feina de franc, ni tan sols els polítics. Aleshores, em resulta incomprensible que aquests pensin que la gent que s'encarrega de l'educació musical dels nostres fills pugui fer-ho. Des del mes de novembre passat, els professors de l'Escola Municipal de Música de Binissalem no han vist un euro; no és que sigui molt de temps, pensaran alguns, però per a gent jove, sense gaire entrades, i amb un préstec a sobre, això pot significar passar-ho francament malament.
He estat alumne de l'Escola Municipal de Música de Binissalem i ara ho són els meus fills i confio que, algun dia, ho puguin ser els meus néts. Per això, juntament amb un bon grapat de pares, alumnes i professors d'aquesta escola, farem l'impossible perquè això sigui possible.
M'importa ben poc si el batle Salom considera que el manteniment d'aquesta escola és molt car. Si ho vol, ho podem comparar amb altres coses (camp de futbol, festes, obres...). Jo no he deixat de pagar les mensualitats dels meus fills que contribueixen a pagar els mestres que tenen; tampoc no he deixat de pagar els meus imposts, que se suposen també serveixen a aquest fi; i no permetré, en la mesura que em sigui possible, que una mala gestió obligui algun mestre a deixar l'escola i a començar la desfeta d'una educació musical tan necessària també per a l'oïda dels nostre batle.
