Són moltes les veus que s'han aixecat contra les execucions que es perpetren a la Xina. El materialisme dels seus habitants, crescuts amb la política egoista del fill únic i l'objectiu dels quals primer de tot són els doblers, casa amb el fet inhumà i inversemblant que les bales usades en les execucions dels presos són fabricades pels seus familiars.

La Xina és admirada avui com a potència econòmica, però no es reconeix la precarietat en la qual viuen els seus pobladors: escassetat d'aigua potable, de serveis mèdics, contaminació i l'obligació d'avortar els no primogènits fan d'aquest país un lloc detestable i primitiu. Que Occident es negui a reconèixer la gravetat d'aquests fets només significa una cosa: la insensibilitat s'ha apoderat d'un món en el qual, tristament, només s'explica l'enriquiment material, un enriquiment que corre en paral·lel a l'oblit de les ànimes que sofreixen.

Eva Maria Català. (Rebuda per e-mail).