Per si teníem poques traves, ja tenim escampat un nou rètol intimidador: «perill, caça de cabres». Mirau per on surt aquell «pla de xoc» que havia de regular no sé què. Es veu que ja ens hem acostumat a l'omnipresent «prohibido el paso» i cal augmentar l'emoció. Jo mateix, ja m'he posat un «prohibido el paso» al menjador del pis, així tenc la sensació que visc en un «paratge natural». Els mals, però, vénen de lluny. Ja fa uns quants lustres, al temps que les possessions es reciclaven en xalets hostils als pobles que les feren grans, i gairebé coincidint amb la l'arrencada de la maquinària propagandística de «la ruta de la pedra en sec», es posà de moda tancar els camins tradicionals, i fins i tot segellar les sortides de les urbanitzacions. Ara, no queda cap pas normal entre Son Vida i la resta de la serra de Na Burguesa. Tapar-ho tot de ciment en canvi, va tan bé com sempre, sembla que les moletes de Son Vida vulguin substituir la vista de la pedrera d'Establiments. No contents amb la complicitat de la majoria d'institucions, i oenagés que s'estan institucionalitzant, també es tanquen camins públics, i fins i tot s'ha arribat a la paranoia que, segons paraules textuals d'un representant de l'administració a la Trobada de Vilafranca, són els excursionistes, els que han de demostrar jurídicament que la carretera vella de Pollença a Lluc existeix. No basta que sigui allà, sinó que cal trobar el paper del notari que ho va certificar... Vergonya, cavallers! Per a més burla i escarni, bona part d'aquest «malentès» fou provocat pel pas de la «ruta de la pedra en sec» que, en haver-la dissenyada un poc més cap enllà (per què?), alguns propietaris interpretaren (fins i tot exhibiren un suposat conveni) que la resta era seu. I els mateixos dies que hi havia un acte reivindicatiu per això, el senyor Borràs inaugurava un quilòmetre de «pedra en sec» (capítol 567) per un lloc que, a un excursionista normal, mai no se li hauria acudit que podria servir per creuar la serra. ...I per acabar-ho de compondre, la web del GOB encara posa l'èmfasi en què un problema important de la serra són les excursions clàssiques: hi va massa gent, diuen. A les cabres ni tocar-les, que tenen banyes. Esperem que a la nova etapa del GOB recondueixin el tema, sinó haurem de demanar a Gadma que creïn una delegació a Palma. De moment, Antoni Gorrias i les plataformes procamins de Pollença i Manacor ens treuen les castanyes del foc. És possible que no passi res, si desapareix l'excursionisme clàssic. Com si desapareix el voltor, el català o la Seu. Els arapahoes no tenen res d'això i sobreviuen, els que queden. Però jo crec que la nostra cultura no es pot permetre perdre res més. Ni els excursionistes a l'antiga. Sembla que s'estan guanyant algunes batalles, però Mallorca està trista, què li passa, al cor de Mallorca...? Deu estar molt malament, si no volen que tengui visites.
Pere Llofriu. (Rebuda per e-mail)
