Els serials més interessants i les radionovel·les històriques no han tingut mai tant interès com les converses - hipotètiques- que la sra. Maria Antònia Munar ve mantenint amb els interlocutors sorgits de les últimes eleccions. No hi ha xerrada d'oficina, perruqueria, menjada, reunió, el que es vulgui, on la pregunta de qui serà el que ens governarà els pròxims quatre anys- també és un suposar- si pertanyerà a un pacte d'esquerres o de dretes.

Segons a qui hagis votat l'interès serà per a uns o per a d'altres, però si ens param a pensar en com han anat aquests resultats i les especulacions de rigor, no hi cap altra cosa que afirmar sense complexos, com fa el batle de Calvià, que el Partit Popular ha guanyat les eleccions, ha estat el més votat i el que no es diu, ha estat l'aglutinador de més voluntats des del cens electoral.Es juga molt amb l'empara de la Llei electoral vigent, no agrada ningú, però ni uns ni altres quan governen no es plantegen modificar-la, malgrat que els sigui molt perjudicial. Entenc la voluntat de mantenir-la des del respecte a voluntats minoritàries i des del que va suposar l'acord per a la transició. Ara no m'acaba de justificar l'existència de participació d'algunes minories que vists els resultats dels últims anys en governs tripartits i quadripartits, no contribueixen precisament a l'estabilitat de les Institucions.

Es digui el que es digui, el pacte natural després dels resultats a les Balears, és un pacte Partit Popular-Unió Mallorquina. Si és cert que s'apreciaran programes i no càrrecs, des de l'òptica de la història compartida i des de les propostes d'ambdós, és el més idoni per consensuar el que menys alteraria els programes polítics i els projectes iniciats en la passada legislatura. Però tampoc no s'ha de perdre de vista que la legitimitat empara les pretensions d'un pacte a 5 o 6, ja se sap que quan l'al·lota és jove, les lligues encara que freguin la cama, no importen, perquè embelleixen.No sembla que respongui a la realitat social un pacte en el sentit d'Unió Mallorquina i la resta de partits d'esquerra, precisament perquè Unió Mallorquina no és acceptada dins de l'esquerra com a parent proper ideològicament, i aquesta oferta suposaria que els electors que hem votat la majoria -el 46%- es veurien defraudats.

Sembla que la prudència aconsella el president Mates no fer comentaris, ni avançar esdeveniments, i que a toro passat li donaran fórmules i consells de com hauria d'haver torejat el toro de la campanya. Jo pens que la vertadera abstenció és a les files de la progressia, i que un partit com el Socialista de les Illes Balears haurà de «fer-s'ho mirar» per aconseguir aquest objectiu històric de ser una alternativa a les files conservadores.

Però el més intrigant continua sent per a mi les converses que es tenen. Donaria qualsevol cosa per sentir-les. Això sí que és ser en el cor del poder. Mentrestant, faré com els altres. Esperar el moment i que s'encerti. Sigui quin sigui el resultat haurem d'acceptar-ho perquè si en alguna cosa hem guanyat tots, és que el nostre procés democràtic és viu, i governi qui governi respondrà en les pròximes eleccions. Jo m'alegr de viure aquest moment, i és que quan vàrem fer la transició, algunes persones que vàrem donar el nostre suport a la democràcia, ja sabíem que perdre unes eleccions no és perdre la vida política.