En les eleccions generals de 14 de març de 2004, un partit va creure que el tràgic succés que havia passat tres dies abans li va fer perdre el poder. Partint d'aquesta premissa, era molt possible que els següents 4 anys fossin de fustigació constant per fer-se sentir i reclamar allò que havia estat seu i que inesperadament van perdre. Certament, aquests anys han estat de bastant soroll. I dins aquest soroll, els ciutadans han hagut de participar en el referèndum de l'Estatut, les eleccions catalanes, ara les locals, i a partir d'ara, tornem-hi, ja cap a les generals... Fa la sensació que visquem en una campanya electoral permanent. Darrerament hom es pregunta per què hi ha hagut tanta abstenció en aquestes últimes eleccions. Tinc la sensació que, entre d'altres, un dels factors pot ser el d'un cert esgotament de la població. Potser per un excés de propaganda electoral? Potser per un excés de crispació política? Simplement perquè la ciutadania s'ha anat distanciant? No ho sé. Hem de veure com evoluciona la participació en les següents conteses electorals... De totes formes, per tornar a començar bé, crec que seria bo que en les properes eleccions generals el perdedor acceptés que és perdedor. I no torpedinés la tasca del govern per abordar els temes que fins ara més crispació han portat a l'estat: que Catalunya es pugui autogovernar amb el nivell de poder que els catalans volen.
Miquel Soler. (Rebuda per e-mail).
