El Vilafranca i els àrbitres

Imparcialitat, quina paraula bonica i que difícil d'aplicar, i aquest és el motiu d'aquesta carta. Si el diumenge passat dia 14, jugant davant del totpoderós Mallorca B la «imparcialitat» li va donar un empat per un penal del tot inexistent (fins als jugadors i algun directiu així ho van reconèixer en acabar del partit al bar), aquest diumenge dia 22 assistim a tot un recital de despropòsits arbritrals. Si el Vilafranca cometia «falta» a més de xiular-la anava acompanyada de targeta (ens cosiren a targetes), si el Poblense, amb tots els meus respectes tot seguit cometia la mateixa falta ni tan sols la penalitzaven, estant l'àrbitre o els liniers a escassos metres de l'acció, sent tal la desmesura que l'actuació arbitral fou a ulls de tot el públic realment patètica, sobretot si aquesta actuació va acompanyada de la prepotència a la qual ens tenen acostumats alguns col·legiats (no tots), ja no comentaré allò d'anul·lar gols legals, això ho deix a la consciència del trio, si és que la tenen.

És que no s'adonen del que costa a un equip humil preparar un encontre durant tota la setmana perquè després en un plis plas t'ho enviïn en orris? Això que vostès fan és una total falta de respecte no solament als jugadors sinó també a l'afició que assisteix impotent a semblants espectacles. Si us plau, no volem que ningú ens regali res (ja estam acostumats a això) però que tampoc ens treguin res. Com a aficionat, apel des d'aquestes línies a la seva consciència, el nostre objectiu és la permanència per mèrits propis, sense més ni pus.

F.B (Rebuda per e-mail).