ETA s'equivoca

El cas dels bascos és paradigmàtic: un poble amb un caràcter indòmit i amb unes peculiaritats històriques, jurídiques (els furs), culturals, idiomàtiques i religioses molt intenses. Tanmateix, no fou fins a finals dels segle XIX quan Sabino Arana formulà les seves teories sobre la pàtria basca (per alguns, obertament racistes) i encunyà el concepte de nacionalisme basc. Tots sabem que el franquisme va ser un règim homicida de les llibertats dels pobles i que no respectà les diferències ni les identitats. En aquest context històric, un conjunt de bascos, desencantats amb el que veien i amb el que sentien, va fundar ETA. No es pot dir que, d'entrada, l'organització fos mal vista per la societat basca; eren percebuts com un conjunt de joves, potser una mica eixelebrats, però que es convertiren en el principal maldecap per a un estat feixista i repressor. El problema és que va arribar la democràcia i la lluita armada d'ETA començà a perdre el seu sentit. Podrem estar més o menys d'acord amb el desenvolupament democràtic espanyol, amb les llibertats polítiques o socials assolides per Catalunya o per Euskadi. Jo en som el primer crític, però el mateix sistema em dóna les armes legals per capgirar la situació.

El temps d'ETA ha passat i el més trist és que s'entesten, en un exercici d'estupidesa estratègica i d'imbecil·litat intel·lectual fora mides, a perpetuar una bogeria assassina rebutjada no només per la societat espanyola, sinó també per la immensa majoria del mateix poble basc.

Pere Torrens Escalas. (Rebuda per e-mail).