«Mobbing» ciutadà i Diada de Mallorca

TW
0

En el mes de setembre de 2006, Palma està infestada d'excavadores, grues i formigó per tot arreu. La vida a Ciutat ha tornat insuportable, però la ciutadania és caparruda i resisteix com pot.

Ens hem convertit en uns experts d'esquivar forats, de pujar rampes i, les dones, a suportar les impertinències d'alguns picapedrers que es creuen els reis del mambo. Hem après a dormir amb taps a les orelles i a aixecar-nos sense despertador, per dignitat, abans que les taladradores comencin a foradar davall de la nostra finestra. D'una manera autodidacta, ens hem convertit en coneixedors de totes i cadascuna de les fases de la construcció de finques i aparcaments, la qual cosa ens permet detectar, a simple vista, el temps que falta per acabar una obra, la qualitat dels materials emprats i les pagats que s'estan fent a tot arreu, que un dia o un altre sortiran i s'hauran de reparar, i torna a començar l'obra. També hem arribat a captar la gràcia de les mentides que ens diuen les autoritats per explicar allò que és inexplicable i només esperam meam si la diran encara més grossa.

Si no fos perquè tenim altres maldecaps, podríem pensar en una autèntica política de mobbing. En concret, a els Hostalets (Palma), entre l'encerclament amb obres des de fa dos anys a les barriades que envolten el que hauria de ser un parc i ara sembla que serà gairebé una carretera, unit a l'especulació que hi ha en l'últim any sobre les nostres cases i, així mateix, a l'esbucament i construcció successiva de finques al llarg i als voltants del carrer de Jacint Verdaguer, els veïns ens sentim assetjats pel renou de les obres, la pols, la brutor, les ofertes dels promotors per comprar cases i l'abandó a què ens tenen castigats els nostres governants, segurament fins que hi hagi eleccions. La gent opta per vendre les cases i partir de Palma. Els que quedam, sospiram quan les obres d'una finca del costat sembla que entren en el tram final, però al mateix temps es comencen a veure moviments sospitosos a la barriada i, un mal dia, tanquen un altre carrer amb barreres, tomen una casa i torna a començar el calvari a l'altre costat de casa nostra. No seria això un cas de mobbing contra la ciutadania? No hi ha cap manera de limitar la concessió de llicències privades per construir en aquestes barriades tan castigades ja per les obres públiques?. Quan podrem descansar?

A pocs dies de la Diada de Mallorca, i encerclada, en aquests moments, per obres davant, a la dreta i a l'esquerra de ca meva, no crec que hi hagi cap festa per celebrar, sinó més bé un funeral. És difícil identificar-se amb una identitat mallorquina que permet la destrossa d'una ciutat com Palma i perpetra la destrucció de llengua, territori i qualsevol mostra contemporània de cultura. Res a celebrar, doncs. L'única bandera amb què ens indentificam molts dels ciutadans i dels mallorquins que veim com perdem inexorablement Mallorca és la de SALVEM MALLORCA. El GOB les reparteix de franc. Pengem-la i continuem resistint.

Margalida Capellà i Roig. (Rebuda per e-mail).