En el mes de setembre de 2006, Palma està infestada
d'excavadores, grues i formigó per tot arreu. La vida a Ciutat ha
tornat insuportable, però la ciutadania és caparruda i resisteix
com pot.
Ens hem convertit en uns experts d'esquivar forats, de pujar
rampes i, les dones, a suportar les impertinències d'alguns
picapedrers que es creuen els reis del mambo. Hem après a dormir
amb taps a les orelles i a aixecar-nos sense despertador, per
dignitat, abans que les taladradores comencin a foradar davall de
la nostra finestra. D'una manera autodidacta, ens hem convertit en
coneixedors de totes i cadascuna de les fases de la construcció de
finques i aparcaments, la qual cosa ens permet detectar, a simple
vista, el temps que falta per acabar una obra, la qualitat dels
materials emprats i les pagats que s'estan fent a tot arreu, que un
dia o un altre sortiran i s'hauran de reparar, i torna a començar
l'obra. També hem arribat a captar la gràcia de les mentides que
ens diuen les autoritats per explicar allò que és inexplicable i
només esperam meam si la diran encara més grossa.
Si no fos perquè tenim altres maldecaps, podríem pensar en una
autèntica política de mobbing. En concret, a els Hostalets (Palma),
entre l'encerclament amb obres des de fa dos anys a les barriades
que envolten el que hauria de ser un parc i ara sembla que serà
gairebé una carretera, unit a l'especulació que hi ha en l'últim
any sobre les nostres cases i, així mateix, a l'esbucament i
construcció successiva de finques al llarg i als voltants del
carrer de Jacint Verdaguer, els veïns ens sentim assetjats pel
renou de les obres, la pols, la brutor, les ofertes dels promotors
per comprar cases i l'abandó a què ens tenen castigats els nostres
governants, segurament fins que hi hagi eleccions. La gent opta per
vendre les cases i partir de Palma. Els que quedam, sospiram quan
les obres d'una finca del costat sembla que entren en el tram
final, però al mateix temps es comencen a veure moviments
sospitosos a la barriada i, un mal dia, tanquen un altre carrer amb
barreres, tomen una casa i torna a començar el calvari a l'altre
costat de casa nostra. No seria això un cas de mobbing contra la
ciutadania? No hi ha cap manera de limitar la concessió de
llicències privades per construir en aquestes barriades tan
castigades ja per les obres públiques?. Quan podrem descansar?
A pocs dies de la Diada de Mallorca, i encerclada, en aquests
moments, per obres davant, a la dreta i a l'esquerra de ca meva, no
crec que hi hagi cap festa per celebrar, sinó més bé un funeral. És
difícil identificar-se amb una identitat mallorquina que permet la
destrossa d'una ciutat com Palma i perpetra la destrucció de
llengua, territori i qualsevol mostra contemporània de cultura. Res
a celebrar, doncs. L'única bandera amb què ens indentificam molts
dels ciutadans i dels mallorquins que veim com perdem
inexorablement Mallorca és la de SALVEM MALLORCA. El GOB les
reparteix de franc. Pengem-la i continuem resistint.
Margalida Capellà i Roig. (Rebuda per e-mail).
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.