Em resulta esperançador veure que encara hi ha gent que pensa en els altres quan les coses li van millor, gent com la de la Plataforma Autovia no de Costitx que ha sapigut «treure profit» de la repressió soferta durant la seva lluita contra l'autovia Inca-Manacor, oferint-nos el seu suport, ara que molts de nosaltres, integrants de la Plataforma No Volem Autopista, som citats a judici.
El portaveu de la plataforma mallorquina, Carles Serrano, ho va dir ben clarament en el manifest llegit el dissabte passat, a Sineu. Ells, els lluitadors de Costitx, tenen el convenciment que han de tornar part de la solidaritat que ells mateixos varen rebre. Tornar una part del que es rep... Una idea tan «simple» com aquesta podria canviar la nostra societat només que l'apliquéssim a la nostra vida quotidiana.
«La vostra lluita és també la nostra», va afegir el Carles a un moment determinat, en nom dels seus companys i companyes. I sabeu què? Que no eren paraules buides, d'aquestes que pronuncien alguns (molts) polítics quan fan campanya... Eren sentiments en forma de paraula. Només espero que nosaltres, a Eivissa, sapiguem aprofitar la lliçó. Gràcies, genteta de Costitx i de Sineu, per la vostra acollida!
Isabel Costa. (Rebuda per e-mail).
