Dos anys de ZP

Els mitjans de comunicació il·luminen temes i els converteixen sobtadament en notícia malgrat que les preocupacions ciutadanes vagin per un altre cantó. És una de les curioses particularitats del sistema tal com el tenim muntat. Ara apunten que cal parlar dels dos anys de legislatura de Rodríguez Zapatero. Bé, mosseguem l'esquer i entrem al tema. Es fa difícil de fer una avaluació objectiva de la tasca de l'actual govern socialista, bàsicament per dos motius que, precisament, no tenen a veure amb el seu partit sinó amb el seu rival polític: per comparació amb Aznar, encara que només fos per les maneres, ja hem d'aprovar amb nota Zapatero. Després, en l'actual bogeria en la qual navega l'oposició de Rajoy, Acebes i Zaplana i el seu deliri d'arrossegar Espanya amb ells, ja torna a situar l'alumne Zapatero entre els millors de la classe. Però si hem d'avaluar el Govern socialista per si mateix, la cosa canvia. Essent un ciutadà d'esquerres i catalanista, l'he de suspendre. No puc estar content amb la seva retallada d'un Estatut que ja havia sortit retallat del Parlament català per tal de tenir el 90% de suport parlamentari i per situar-se dins de la Constitució espanyola. Òbviament es tracta d'un Estatut millor que el que teníem en sortir del franquisme, però no canvia substancialment el marc de relació entre Catalunya i Espanya com per justificar un nou estatut i, per suposat, no està a l'alçada de la realitat de la societat catalana. La pujada d'alguns percentatges i una minsa referència al terme nació s'hauria pogut fer amb l'actual Estatut. En matèria social i econòmica (fiscal i laboral), tret d'algunes mesures importants però «barates» (matrimonis homosexuals, violència domèstica,...) no s'ha pres ni una sola mesura d'esquerres per redistribuir i no s'ha tingut valor per contrariar, encara que fos una mica, el riquíssim entramat empresarial-financer del país.