Ja no hi ha classes socials?

17/04/06 0:00
TW
0

A què es deu que partits com el PSOE, que fins fa molt poc en la seva Declaració de Principis afirmava ser de «classe», «revolucionari», «marxista», etc. i la finalitat del qual era abolir totes les classes socials i la seva conversió en una sola de treballadors lliures, iguals, honrats i intel·ligents, hi hagi renunciat? Què està passant? De cada dia som més els que no entenem com ha estat possible i a què es deu aquesta renúncia sistemàtica als principis irrenunciables, sobretot si tenim en compte que en els darrers anys, lluny d'anar disminuint les diferències socio-econòmiques dels espanyols i ciutadans del món globalitzat, aquestes s'han accentuat de manera alarmant. Els més rics s'han convertit a velocitat supersònica en arxmilionaris, les multinacionals i transnacionals, lluny de competir (arriscar) i practicar el que prediquen (el lliure comerç) es fusionen entre si, per d'aquesta forma, a més, convertir-se en allò que tant critiquen (monopolis privats, infinitament més injustos que els monopolis estatals, que són dels ciutadans, excepte per a l'ínfima minoria dels seus propietaris). I igual com els «empresaris» capones, dilinger, etc. etc., dels anys 20 del segle passat, que es repartien a sang i foc els barris de Chicago gràcies a la complicitat d'uns pocs polítics corruptes, avui i d'igual forma, amb la complicitat de governs mafiosos corruptes, sense escrúpols, com per exemple el de Bush, dirigits pel Fons Monetari Internacional, el Banc Muncial, etc., els grans i inescrupolosos corruptes «usurers» es reparteixen en aquest cas no els barris de les ciutats com ho feien els «amateurs» de Chicago, sinó els Cinc Continents en nom del «progrés» i la «modernitat» (professionalisme \132 empresarial). Quant de cinisme!

Avui més que mai, l'esquerra i els sindicats de classe han de recuperar i reivindicar els principis polítics socio-econòmics pels quals varen ser creats en el seu dia i al quals a poc a poc han anat, (increïble però cert!), sistemàticament renunciant. Urgeix el debat d'idees; de nou l'esquerra ha de ser la que ha d'anar al capdavant de la història i lluitar perquè hi hagi més igualtat. Mentre existeixin desigualtats antagòniques i immorals, no es pot renunciar a la lluita de classes. L'esquerra no pot, fins i tot sent important, limitar-se a la reforma d'una sèrie de conquestes socials, com els matrimonis d'homosexuals, la igualtat de la dona, la igualtat religiosa, etc., deixant intacta la conquista més important i necessària, l'eradicació de les grans desigualtats polítiques, socials i econòmiques que l'insaciable i inescrupolós capitalisme salvatge du a terme a través de la seva última fase, la globalització-neoliberal, causa principal (i de cada dia més) de totes les injustícies. Opín que no hi ha temps que perdre, l'Esquerra, el PSOE, IU, etc., al costat dels sindicats de classe, UGT CCOO, etc., han, insistesc, de recuperar la iniciativa combativa i sobretot els principis pels quals varen ser creats. D'altra banda, pens que les condicions estan més que creades perquè totes les forces vives de la societat, des dels treballadors, professionals, artistes, esportistes, etc., els vertaders empresaris (petites i mitjanes empreses), és a dir, més del 95% de la societat creadora de la riquesa, s'uneixin, formi un bloc, per a d'aquesta i única forma poder lluitar i vèncer abans que sigui massa tard al gran enemic comú de la humanitat, com és el neoliberalisme (capitalisme-parasitari-feixista globalitzat) en una societat més injusta i inhumana, el model de la qual és l'administració mafiosa-feixista-terrorista de George W. Bush.

Bartomeu Sancho Morey. (Rebuda per e-mail).

També a Opinió

Pere Llofriu

A Manel Domènec

Christian Marco

Acostumats a la tradició

+ Vist
+ Comentat