Quan era petita, i no tan... anava a veure les beneïdes de Sant Antoni a Palma. Hi anava per la il·lusió de veure els animals, l'ambient, tot allò que envolta la festa. Record, sobretot, que els que sempre cridaven l'atenció eren els dimonis: botaven, feien pessigolles, esglaiaven, cridaven, feien carusses... En fi, donaven vida, alegria i color a la festa.
Avui tenc dos fills, que aprenen cançons, que si el dimoni 30 i Sant Antoni 31, que fan caretes plenes de color i amb unes bones banyes..., que volen anar de vermell o de negre i van a veure les beneïdes.
Enguany, amb la curiositat de fa uns anys, els he acompanyat i quina ha estat la meva sorpesa, senyora Cirer i equip de govern, NO HEM VIST DIMONIS!!! On són els dimonis que sempre havien (que trist parlar en passat!) acompanyat les beneïdes? On són les cares de por dels infants? Les rialles pels bots i títeres que feien? On són els caparrots de dimoni? ON?
Des de dies abans de la sortida, altres pares, els mestres i jo mateixa preparam els nins i les nines per veure els dimonis i, sincerament, no m'agrada quedar com una mentidera. Què dic al meu fill quan em demana on són els dimonis? La veritat. Que la batlessa de la seva ciutat no ha volgut gastar 4 euros per fer sortir els dimonis, que la mateixa senyora no sap el que representen els dimonis per la nostra terra, que no sap que un Sant Antoni sense dimoni no és res...
Volem que, a diferència de vostè, els nostres fills gaudeixin, visquin i participin de les festes amb els elements i personatges que SÍ són tradicionals.
Lluïsa Santiago. (Rebuda per e-mail).
