El que realment importa

Diuen que la gent s'acaba acostumant a tot. En el meu cas, per exemple, crec que m'acostumaré a viure dins la brutor del meu carrer, a veure com canvia ràpidament el paisatge urbà i no urbà del meu entorn, a escoltar com desapareix la meva llengua, etc. Tot això passa a la meva illa, a la meva ciutat, a la meva barriada: carrers bruts, edificis esbucats (obres i pols), entorns encimentats i asfaltats de nova planta amb aspecte de pseudoparcs, gent que no parla la meva llengua encara que jo els la parli. Així van les coses. Abans m'irritava, ara ja no. Veig clarament que això és el futur i que pensar en un altre de diferent és d'il·lusos. Això és el progrés i dóna feina. Construir (destruir?) dóna feina; la cultura, la llengua, l'educació, no. No fa falta que la gent sigui neta, ordenada i educada perquè funcioni una ciutat, no és incòmode del tot. No són necessàries dues llengües oficials, és incòmode, amb una en tenim prou. El que realment importa són els diners i una manera fàcil de fer-ne és construir el que sigui: urbanitzacions, pisos, apartaments, aparcaments, autopistes, aeroports, etc. Sembla, a més, que fan molta falta. Necessitam més carreteres, més grosses; més cotxes, més aparcaments, més pisos. La cultura, la llengua pròpia, la urbanitat, el civisme no són res. I, si no, que ho demanin als polítics; aquestes belles paraules per a ells són només uns eslògans que es posaran a la boca en les properes eleccions. Darrere de les seves paraules sabem que hi ha: els imposts que acabarem pagant per finançar les seves faraòniques obres i les comissions que acabaran cobrant. Mirau-los com es freguen les mans!