Ara ens volen fer creure que els francesos s'han equivocat. Fins
i tot alguns, com Giscard d'Esteing, menyspreen la sobirania
popular dient que caldrà votar una i altra vegada fins que surti el
'sí'. Llavors, per què van demanar l'opinió del poble? Per semblar
democràtics?
És interessant adonar-se com molts 'analistes' intenten
desacreditar el 'no': «han votat en clau de política interna», «ha
estat perquè els han tret un dia de festa», «han votat contra
diluir el seu estat en el marc europeu», «ha estat un vot de càstig
a Chirac»... És tan difícil d'acceptar que majoritàriament el vot
contrari en el referèndum per la constitució europea és això, un
vot contrari a aquest projecte concret de constitució, bàsicament
per neoliberal i per infraprotegir els drets socials?
Potser els ha sorprès que els francesos hagin guanyat a gran
part de l'aparell polític que volia obligar-los a votar 'sí'. Però
ells no han combregat amb rodes de molí perquè veuen clar que
aquesta constitució prepara una Europa superpotència on el ciutadà
viurà una regressió social per tal de competir comercialment amb
altres zones del món. Però hi ha altres maneres de fer-se valorar a
nivell mundial des de la tradició europea: amb una regulació per
part de les institucions públiques que aconsegueixi que l'economia
estigui al servei de les persones i no a l'inrevés. Òbviament hi ha
altres motius en el 'no' de la mateixa manera que hi ha diversos
motius en el 'sí', però un diari, que en el referèndum espanyol va
fer campanya pel 'sí', ha hagut de reconèixer el resultat d'una
enquesta als votants: els joves i treballadors hi han votat en
contra, mentre que els que hi han votat a favor han estat les
classes mitjanes i altes; i també que els motius majoritaris dels
disconformes estan tots relacionats amb el retrocés social del
tractat. Tot i això, molts no saben com amagar el que destapa el
referèndum francès per efecte mirall: que a Espanya no hi ha hagut
un debat vertader sobre una cosa tan important com una constitució
per a Europa. I sobretot volen tapar-ne els motius: 1. Els partits
polítics espanyols imposen el pensament únic als seus membres. 2.
Els sindicats espanyols no defensen els treballadors per sobre
d'altres consideracions perquè estan al servei del joc polític. 3.
Els mitjans de comunicació estan essent utilitzats per crear
consens i per manipular l'opinió pública.
A 20 anys de la transició, encara falta molt per aconseguir una
democràcia real, i això no se'ns regalarà. Com a França (on hi ha
tants interessos econòmics en joc com aquí), el poble haurà de fer
valer la seva consciència i la seva anàlisi crítica per aconseguir
una societat amb una economia al servei de les persones i no a
l'inrevés.
Jordi Oriola Folch (rebuda per e-mail).
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.