Son Gotleu
Diuen que el nom no fa la cosa, però tots sabem que no és ver (i si no que ho demanin als valencians, amb la seva brillant idea d'anomenar valencià la seva llengua). Bé, el que vull dir és que quan un sent aquest nom, Son Gotleu, ja té una sèrie d'idees preconcebudes, prejudicis, diria jo, que el nom atorga. S'usen expressions del tipus: sembles de Son Gotleu, això és un Son Gotleu, això només passa a Son Gotleu, i cap d'elles utilitzades precisament en un sentit positiu. Sembla que ser songotleuer és un estigma (com també ho és ser de Corea, i no parl de la dels asiàtics). Jo, que vaig néixer dos carrers més amunt d'aquesta barriada, per a ser exactes; que m'hi vaig criar i hi vaig viure la meva primera adolescència sento que em tremola el cor quan escolt parlar de forma despectiva del meu barri. Deu ser com el sentiment de ser d'un equip de futbol, o alguna cosa així; no ho sé explicar. A més crec que hi tenc un deute adquirit pel fet d'haver nascut jo el mateix any que es va edificar, l'any 1962, ara farà 43 anys. És a dir, som coetanis, i això, segurament, m'hi ha fet crear un vincle més estret.
També a Opinió
- Ha mort Manel Domenech, incansable lluitador per la Llibertat i la República
- Indignant: Les Illes Balears i el País Valencià es queden sense el nou canal en català de RTVE
- Damià Pons: «Sempre ha estat el teu amor a Mallorca i a la seva gent el motor que ha determinat les teves passes en el món de la política»
- La Marina de Llucmajor, sacrificada per un megapolígon industrial fotovoltaic
- Tot a punt per a la Diada per la Llengua més reivindicativa: «No es pot agredir impunement la llengua, el territori i la memòria d’un poble»
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.