Son Gotleu
Diuen que el nom no fa la cosa, però tots sabem que no és ver (i si no que ho demanin als valencians, amb la seva brillant idea d'anomenar valencià la seva llengua). Bé, el que vull dir és que quan un sent aquest nom, Son Gotleu, ja té una sèrie d'idees preconcebudes, prejudicis, diria jo, que el nom atorga. S'usen expressions del tipus: sembles de Son Gotleu, això és un Son Gotleu, això només passa a Son Gotleu, i cap d'elles utilitzades precisament en un sentit positiu. Sembla que ser songotleuer és un estigma (com també ho és ser de Corea, i no parl de la dels asiàtics). Jo, que vaig néixer dos carrers més amunt d'aquesta barriada, per a ser exactes; que m'hi vaig criar i hi vaig viure la meva primera adolescència sento que em tremola el cor quan escolt parlar de forma despectiva del meu barri. Deu ser com el sentiment de ser d'un equip de futbol, o alguna cosa així; no ho sé explicar. A més crec que hi tenc un deute adquirit pel fet d'haver nascut jo el mateix any que es va edificar, l'any 1962, ara farà 43 anys. És a dir, som coetanis, i això, segurament, m'hi ha fet crear un vincle més estret.
- PP i Vox voten en contra d’invertir tres milions d’euros en ajudes a petites explotacions agràries
- L’STEI denuncia que la Conselleria d’Educació amaga informació sobre ràtios i quotes
- «Parla'm en espanyol»: un Guàrdia Civil exigeix a un veí a renunciar al català
- La destrucció de Mallorca
- Un vídeo del Govern sobre l'ús responsable de l'aigua rep una allau de crítiques: «S'ha de tenir un bon fetge...»
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.