Carta oberta al Sr. Manuel Marín

Sr. Marín! Primer de tot vull dir-li que m'adreço en català a vostè perquè sí, per nassos, perquè vull i perquè hi tinc dret. M'és igual si vostè m'entén o no. Vostè no és ningú per prohibir als catalanoparlants usar la nostra llengua. A més, sap una cosa? Amb la seva recent actuació inquisitorial i dictatorial de neofalangista de l'Espanya imperial que expulsa un diputat d'ERC de la sala de plens del Congrés, com a catalanoparlant que sóc, m'ha encès la sang, m'ha irritat i m'ha posat de mala llet. També ha ofès amics i coneguts meus que en les últimes eleccions equivocadament -i ara se n'adonen, de l'error- votaren PSOE, un partit polític que, pel que es veu, no es distingeix per respectar els drets més elementals de les persones i dels pobles. Perquè li diré una cosa, Sr. Marín: expulsant el senyor Tardà del ple ha menyspreat tot un poble de més de 10 milions de ciutadans que tenen el català com a idioma propi. Ara tots som Joan Tardà i tots som víctimes de la seva actuació racista, nazi, feixista, intransigent, intolerant, discriminatòria i pròpia de talibans; una postura, val a dir-ho, incomprensible i sense cabuda en un estat suposadament de dret. I torno a demanar-li qui és vostè i en nom de què o de qui pot prohibir l'ús del català, com si encara no haguéssim superat l'etapa més fosca del franquisme. Suposo que sap, o hauria de saber-ho, que, Constitució Espanyola en mà, a ningú no li pot imposar-li que s'expressi en «la lengua del imperio», perquè aquesta estableix que el seu ús és un 'dret', únicament, i mai un 'deure'. I què me'n diu del seu article 15, que parla del principi d'igualtat davant la llei i de no discriminació? Sóc ben conscient que mai de mais els espanyols com vostè -i quan dic «espanyols» em refereixo als de l'Espanya profunda, la castellano-andalusa,- no canviareu de xip. Estigueu segurs, emperò, que a nosaltres, els catalans, tampoc aconseguireu doblegar-nos, ans al contrari: per cada nova agressió perpetrada pel vostre nacionalisme ranci, xenòfob i carpetovetònic, aconseguiu augmentar de manera notable el nombre d'independentistes i les ànsies de llibertat de la nostra terra.