La caritat ben entesa comença per casa

Aquesta idea és intrínsecament bona, però comparada amb les poques ajudes que ens donen als mallorquins (de naixement o d'adopció), és una injustícia.

Hauríem de pensar en la gran quantitat de jubilats i pensionistes que, malgrat haver cotitzat tota la seva vida a la Seguretat Social i d'haver contribuït religiosament a Hisenda, es troben amb una pensió de misèria amb la qual no poden fer front a totes les despeses que la seva condició d'ancians els imposa; i en les famílies que tenen malalts, o persones amb minusvalideses, i que no reben cap ajuda.

Tampoc no hauríem d'oblidar els treballadors del turisme, que veuen perillar el seu mitjà de vida per la crisi del sector i als quals ni tan sols se'ls ocorre pensar que els podrien resoldre el seu problema ensenyant-los noves professions, alhora que també concedint-los subvencions per formar empreses en solitari o bé en règim de cooperativa. Ni tan sols no hi pensen, malgrat que també aquests treballadors han cotitzat a la Seguretat Social i han fet cada any la seva declaració de la renda.

Tampoc no pensa que la nostra joventut té molt difícil començar la seva vida professional, tot i la seva preparació acadèmica. Tampoc per a ells no hi ha subvencions per obrir empreses.

Ajudar els immigrants és bo, però no tornar-nos ni una petita part del que hem invertit als mallorquins, i gastar-ho tot amb els primers, em pareix un greuge.

Aina Maria Rosselló. (Rebuda per e-mail).