Als claustrals de la UIB

Poder estudiar a la teva universitat en la teva llengua. És aquesta una idea tan descabdellada? Galàctica? Radical? Insolidària?
El claustre de la UIB ha refusat una esmena que demanava que el domini del català, llengua pròpia de la UIB, fos requisit necessari per a la contractació del nou professorat. M'agradaria que els claustrals en qüestió m'explicassin de quina manera fan comptes garantir el dret dels estudiants que volen rebre les classes en la llengua pròpia del lloc on viuen. Vull pensar que aquestes il·lustrades persones hauran tengut present que l'ús del català per part del professorat en algunes carreres és gairebé inexistent. A Dret, per exemple, els alumnes reben el 82% de les classes en castellà. Una vegada més ha quedat palès, també a la UIB, que uns poden estudiar en la seva llengua allà on els vengui en gana i que els catalanoparlants no podem estudiar en la nostra llengua ni tan sols a casa nostra. Ens volen fer creure que tots som iguals, però està clar que sempre n'hi ha que són més iguals que els altres. Fins a quan?