El sr. Miquel Àngel Llauger, en un article publicat a DdB el 6 de desembre, qualifica d'«ofensiva publicitària» la campanya del Govern en què es citen noms de pila mallorquins, menorquins i eivissencs, perquè al seu parer també n'hi hauria d'haver de forasters i estrangers. També envesteix la Fira d'Artesania de les Illes Balears, perquè enguany només s'hi exhibeixen articles de les Illes. Però vejam: em vol dir el sr. Llauger quin mal hi ha que el Govern recordi que tenim uns noms de pila propis, únics al món, que cal potenciar perquè no desapareixin? De Juanjos, Kevins i Vanessas el món n'està ple. Però si nosaltres no reivindicam els Boscos, Fines, Tonis i Joans, qui ho farà? Pel que fa a la fira BaleArt, fins ara era un desgavell que creava confusió, perquè hi havia coses que de balears no en tenien res.

Què hi ha de més normal que posar cada cosa al seu lloc? Remugaria el sr.
Llauger si una tribu de l'Amazònia fes una exposició únicament amb productes seus? O si a Sevilla es fes una fira d'artesania exclusivament andalusa?

Què passa amb el sr. Llauger? Doncs que amb la seva reacció demostra ser el típic progre que va d'universalista, quan en realitat és un indígena colonitzat víctima de l'autoodi. El sr. Llauger sortirà al carrer en defensa de les tribus de Chiapas, dels Hutus o dels Maputxes, però quan és el seu poble qui defensa la pròpia identitat, encara que sigui amb els escassos mitjans de què disposa, insignificants davant la piconadora de l'estat espanyol, aleshores li pega mal de ventre i sent la imperiosa necessitat de desmarcar"se, malgrat això impliqui atacar el Govern al qual pertany el seu propi partit.

Se suposa que un militant ecologista s'ha de preocupar per la supervivència de totes les cultures del món, no cal dir que la pròpia inclosa. Doncs amb articles com aquest el sr. Llauger el que fa simplement és exercir de «beneit útil» de l'ultranacionalisme espanyol.